dilluns, 30 de novembre del 2009

Barça - R.Madrid

Després de tots els rius de tinta de tant parlar d'aquest partit, abans i després del mateix, deixeu que jo també hi digui la meva.

Aquest partit desperta tanta expectació que tot surt fora de mesura, el podríem qualificar com "LA MARE DE TOTS ELS PARTITS". Dubto que avui en dia hi hagi un partit que tingui tant ressó mediàtic a tot el món. Traspassa fins i tot per a molts l'àmbit púrament esportiu i es fica en terreny polític, amb tots el perills que això representa. Per posar dos exemples, dir que s'ha arribat a dir que aquest era un triomf de Catalunya sobre España, i que aquest triomf era una compensació pel tema de l'Estatut.
Per a mi hi ha una senyal inequívoca de que alguna cosa està canviant en això del futbol a nivell estatal, hi ha una reestructuració dels status a nivells de clubs, o almenys aparentment segons la meva reflexió.M'explicaré.
Unes de les bases en les quals es fonamenta el madridisme, dit per ells mateixos, és que el seu equip (no parlen quasi mai de club) és el millor de la història del futbol, el que més títols té, el que tot jugador somia acabar jugant-hi, etc...Amb aquests arguments basen tot el seu discurs, començant per una prepotència absoluta menyspreant a tots els contraris fins acabar amb una ironia molt punyent. També això ho podrien dir molts altres aficionats d'altres clubs, com ara els espanyolistes del Barça, potser tenen raó però el Barça i l'Espanyol crec que estan a dos nivells diferents, en canvi el R.Madrid està al nivell dels set o vuit millors equips d'Europa però no molt per damunt, en alguna època puntualment potser sí però no sempre.
Després d'escoltar les declaracions i conclusions d'entrenadors, directius i periodistes de Madrid, m'ha sorprés la humilitat en que han estat fetes, contentant-se quedar al mateix nivell que el Barça, cosa que s'hauria de discutir. En una altra època aquest no hauria estat el seu discurs, mai haurien acceptat estar prèviament en un nivell inferior, i ara com a molt igualar al Barça. Sembla que l'evidència els fa tocar de peus a terra i els ha baixat els fums.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada