Raul Gonzalez Blanco, tot un senyor

Penso que una de les millors coses que m'han passat com espectador i aficionat al futbol és poder haver vist tota la carrera esportiva d'aquest magnífic esportista, que encara que continuarà algun any més jugant, sembla que a la Bundesliga, a partir d'ara passarà a ser un mite d'aquest esport. He de reconèixer que els seus èxits esportius amb el R.Madrid no m'han fet massa il·lusió, més aviat al contrari, però una cosa no treu que no pugui lloar i admirar el seu talent futbolístic i sobretot la seva màxima entrega en el camp amb un comportament impecable.

Fins sempre senyor Raul.

El Mundial de la roja

Quan era petit, encara en època franquista, sempre havia sentit parlar malament dels comunistes, socialistes, anarquistes, etc, sobretot pels mitjans de comunicació, també a petites tertúlies on la gent més aviat afí al règim o simpatitzant o per quedar bé amb el tarannà del moment parlaven del horrors que van causar durant la guerra civil, i fins i tot també a l'escola. Però una cosa que em va causar molt impacte va ser esclotar una frase que es veu que es va dir durant la guerra civil per part del bàndol nacional que va acabar guanyant la guerra, "antes roja que rota", i jo em vaig preguntar, però aquests no eren aquells dimonis que van fer tant mal a la gent? Doncs bé, la història es repeteix i el color roig torna a estar de moda. Si aixequessin el cap tots els que van lluitar contra "los rojos" i veiessin que "la selección española" l'anomenen "la roja" potser els agafaria un cobriment de cor i pensarien que ha tornat a haver una guerra i aquesta vegada l'han perduda, però si els expliquessin que no, que això els ha unit més que mai i ha ajudat a fer un enaltiment dels símbols patriòtics tornarien a reposar tranquils pensant , "no hay mal que por bien no venga" o "antes roja que rota".