dilluns, 30 de novembre del 2009

Barça - R.Madrid

Després de tots els rius de tinta de tant parlar d'aquest partit, abans i després del mateix, deixeu que jo també hi digui la meva.

Aquest partit desperta tanta expectació que tot surt fora de mesura, el podríem qualificar com "LA MARE DE TOTS ELS PARTITS". Dubto que avui en dia hi hagi un partit que tingui tant ressó mediàtic a tot el món. Traspassa fins i tot per a molts l'àmbit púrament esportiu i es fica en terreny polític, amb tots el perills que això representa. Per posar dos exemples, dir que s'ha arribat a dir que aquest era un triomf de Catalunya sobre España, i que aquest triomf era una compensació pel tema de l'Estatut.
Per a mi hi ha una senyal inequívoca de que alguna cosa està canviant en això del futbol a nivell estatal, hi ha una reestructuració dels status a nivells de clubs, o almenys aparentment segons la meva reflexió.M'explicaré.
Unes de les bases en les quals es fonamenta el madridisme, dit per ells mateixos, és que el seu equip (no parlen quasi mai de club) és el millor de la història del futbol, el que més títols té, el que tot jugador somia acabar jugant-hi, etc...Amb aquests arguments basen tot el seu discurs, començant per una prepotència absoluta menyspreant a tots els contraris fins acabar amb una ironia molt punyent. També això ho podrien dir molts altres aficionats d'altres clubs, com ara els espanyolistes del Barça, potser tenen raó però el Barça i l'Espanyol crec que estan a dos nivells diferents, en canvi el R.Madrid està al nivell dels set o vuit millors equips d'Europa però no molt per damunt, en alguna època puntualment potser sí però no sempre.
Després d'escoltar les declaracions i conclusions d'entrenadors, directius i periodistes de Madrid, m'ha sorprés la humilitat en que han estat fetes, contentant-se quedar al mateix nivell que el Barça, cosa que s'hauria de discutir. En una altra època aquest no hauria estat el seu discurs, mai haurien acceptat estar prèviament en un nivell inferior, i ara com a molt igualar al Barça. Sembla que l'evidència els fa tocar de peus a terra i els ha baixat els fums.

dimecres, 25 de novembre del 2009

Lliçó de futbol

Primer de tot he de demanar perdó pel meu derrotisme culé que va aflorar a la meva última entrada en aquest bloc. Vaig dubtar de la qualitat dels jugadors i de l'estil de joc de l'equip, i a més quan en la meva entrada de presentació havia dit que no parlaria de tàctiques ni jugaria a fer de tècnic.

La veritat és que ahir el Barça va fer una demostreació de força, i a més sense els dos jugadors més determinants com Messi i Ibrahimovich.
Vaig començar a escoltar el partit tranquil, pensant que guanyaríem, no perdo mai l'esperança en aquest tipus de partits em fan més por el anomenats partits trampa, però la veritat és que el fet de no jugar amb Ibra i Messi d'entrada m'inquietava però pensava que l'Inter no arriscaria i a la segona part sortiria la parella a intentar definir el partit, però amb la por de recaure de cara al partit amb el R.Madrid o fins i tot de cara al Mundial de clubs.
Sempre escolto el partit per Catalunya Radio amb el mestre Joaquim Maria Puyal, però a vegades faig una mica de zapping radiofònic i paso a escoltar la Cadena SER que són sota el meu parer una colla de holligans centralistes. I en vaig tenir prou amb 30 segons, abans de cada partit de la Champions fan una porra i cap dels comentaristes donaven guanyadors al Barça. Això em reafirma el que penso, la barcelonitis s'ha instaurat a Madrid, tenen por de que el Barça guanyi la Champions a Madrid, ho reconeixen periodistes de Madrid com Alfredo Relaño del diari AS en el seu article Etoo vuelve a jugar para el Madrid, que no és pas un article que demani que Etoo fagi gols contra el Barça, llegiu-lo està força bé.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Manca de gol

Aquest passat cap de setmana a la jornada de lliga els dos equips dominants van marcar només un gol cadscú, i no és que l'adversari fos un rival de gran qualitat, ni un equip molt ben estructurat defensivament, pura i simplement és que no van saber fer gols a equips sensiblement inferiors, i tots dos per raons diferents.

El R. Madrid perqué no sap a qué juga i no genera les ocasions que hauria de fer per la qualitat dels seus jugadors, si falta Cristiano Ronaldo que pot resoldre en una acció aïllada encara més, i aquest dissabte va acabar demanant l'hora davant un inofensiu Racing de Santander.
I el Barça crea joc, genera oportunitats però no les aprofita. A la qualitat dels jugadors del Barça penso que a molts no hi està inclosa la facilitat golejadora. Tocar molt bé la pilota a vegades no és directament proporcional a fer molts gols i guanyar els partits, i avui en dia el que primer miren la gent és el resultat. Crec que moltes vegades als jugadors del Barça els hi sobra el·laboració i virtuosisme, i amb això no vol dir que estigui a favor del joc que va practicar l'Athlètic de Bilbao de penjar la pilota a l'olla, o del joc que farà dema l'Inter de Milà al Camp Nou de defensa i contraatac.El Barça ha de seguir amb el seu estil de joc, però el que queda palès és que falta definició, com diu el tòpic "el gol és la salsa del futbol",  i sense això no hi ha resultats.

divendres, 20 de novembre del 2009

La mà d'Henry. La main de Dieu


A vegades el resultat d'una competició esportiva depén d'un instant, molts esforços i interessos es resolen en segons, i es converteixen en polèmica quan el que ha de decidir sobre la validesa de la jugada és una altra persona com l'àrbitre.
Si tot entrés en un conflicte d'interessos esportius ens mouriem dintre del normal i l'esperat, ara bé quan barrejem els interessos econòmics de l'esport professional la cosa es complica, i quan a sobre hi fiquem els polítics ja podem arribar a fites delirants.
El govern d'Irlanda, per decissió del seu parlament, ha demanat a la FIFA que es repeteixi el partit. Com era d'esperar aquesta a rebutjat la demanda. Ara ho demana la federació irlandesa. I jo em pregunto quantes vegades aquesta federació haurà també rebutjat demandes de repetir partits, en partits que organitza ella? Seguríssim que no les ha acceptades. Les normes del fubol són aixií ens agradin o no, el que hem de fer en tot cas és canviar-les. I el que generalment passa es que aquestes persones que ara criden tant, quan es reuneixen i tenen la possibilitat de canviar les normes no ho fan.
Després el president de la república francesa Sarkozy ha demanat perdó al govern irlandés, però que s'han begut l'enteniment!, és només una competició esportiva no un conflicte bèlic.
I relacionat una mica amb això, el partit de desempat entre Algèria i Egipte, ho qualificaria d'al·lucinant i fora de tota llògica, només uns apunts. 14 morts i 250 ferits en accident de trànsit en les celebracions a Algèria, 146 atacs de cor durant el partit sense cap mort, l'ambaixador d'Algèria a Egipte ha estat retirat en previsió de no patir cap mal, i les relacions institucionals entre tots dos països estan en crisi.
Sense comentaris.

dijous, 19 de novembre del 2009

Gabi Milito

M'alegra molt que ahir el jugador argentí del Barça Gabi Milito tornés a jugar un partit de futbol, encara que fos amistós. Va jugar 45 minuts contra el club Bolívar de Bolivia, i segons ell diu es va trobar molt bé però reconeix que encara no està per jugar partits oficials, això no deixa de ser una part més de la seva recuperació.

Fa més d'un any i mig que es va lesionar, i des de llavors ha patit operacions, recuperacions frustades, recaigudes, etc.., tot això a nivell físic, amb el que comporta també a nivell moral i psicològic. Segur que fins i tot en alguns moments de desesperació veient que anava passant el temps i la recuperació no era possible i el futur esportiu no era clar, els dubtes d'una retirada segur que van passar pel seu cap. Però això no ho ha fet visible, i allà on altres haurien llançat la tovallola ell ha volgut insistir fins el final.
Sembla que el final serà feliç, i si no fos així, que Déu no ho vulgui, ens haurà donat a tots una lliço de perseverància i fe en si mateix, ell no ha volgut renunciar mai i cregut sempre en una possible recuperació.
Ara bé, suposo que el dia que per fi jugui un partit oficial apart dels agraïments a tots els que hauran fet possible el seu retorn, li agradaria "agrair" també a tots els que el van enterrar quan encara era viu. Personatges com Valdano, quina decepció!, periodistes, sobretot de la premsa de Madrid, i d'altres.

dimarts, 17 de novembre del 2009

La Seleccion española a Euskadi

Avui tots els diaris que es publiquen a Madrid destaquen en portada que el parlament vasc ha demanat que la selecció espanyola jugui un partit a Euskadi.

Tots ho tracten com un tema de gran actualitat i com un triomf de la democràcia. Periodistes, polítics, etc. tots diuen la seva.
Titulars d'articles d'opinió com:
  • "Hacia el entendimiento por el deporte". Alfredo Relaño del diari As
  • L'alcalde de Vitoria ofereix l'estadio de Mendizorrotza per fer el partit, com si l'estadi fos seu!! 
  • El ministre d'interior Rubalcaba ha dit "Me gustaria ver a España jugar en el País Vasco"
  • El jugador de l'Athletic Club Fernando Llorente posat entre l'espasa i la paret pels periodistes ha declarat estar "encantado de jugar con la selección española en Euskadi"
  • "Complicada normalización". Juanjo Anaut del diari Marca
  • Iñaki Anasagasti ha dit que "el echo de que la selección española dispute un partido en la comunidad autónoma no va a acrecentar el sentimiento español en Euskal Herria, i Eusko Alkartasuna considera "una frivolidad que raya la irresponsabilidad".
  • Cristina Laborda (PSE-EE) ha recordado la gran afición al ciclismo y al fútbol existente en Euskadi y ha pedido que estas cuestiones se afronten desde una perspectiva "única y exclusivamente deportiva", meys mal que només des d'una perspectiva esportiva. Enllaç a l'article del diari El País  
  • Finalment el President de l'Athletic Club en unes manifestacions a la Cadena Ser va dir "No percibo un sentir por acoger a la selección". Enllaç a l'article del diari As 
    Sort que almenys, encara que sigui per una vegada, la federació espanyola ha posat una mica de seny i ha recordat que són els clubs els que ho han de demanar i oferir el seu camp per fer-se el partit.
    No vull opinar, que tothom tregui les seves conseqüències.

    dissabte, 14 de novembre del 2009

    Johan Cruyff nou seleccionador Catala

    Ja fa uns quants dies que ho sabiem i a principis d'aquesta setmana van fer la presentació oficial davant els mitjans de comunicació. Ha hagut opinions per tots els gustos.

    Cruyff és font inesgotable d'opinions, i que està clar és que estaràs a favor d'ell o en contra però mai indiferent.
    En aquest cas com era d'esperar el seu nomenament ha creat polèmica. D'una banda els més puristes contraris al seu nomenament, i els altres els més pragmàtics.
    Els més puristes diuen que el seleccionador català no pot ser una persona que fa tants anys que viu aquí i encara no se l'ha escoltat mai parlant català, entre ells el seu antic inseparable Carles Reixach, i que no s'ha mostrat mai massa sensibilitzat amb "la causa".
    Els pragmàtics diuen que la resonància mediàtica que pot donar a la selecció catalana Johan Cruyff no la pot donar ningú, i el que importa ara es que se'n parli de la selecció sobretot internacionalment, i dels desitjos de tenir una selecció reconeguda internacionalment i que pugui participar en competicions oficials.
    Jo m'afegeixo al grup dels pramàtics, i això no vol dir que no sigui un defensor de la llengua catalana. Crec que el resó mediàtic internacional que s'ha donat en aquesta presentació amb cap mes entrenador possible hauria passat. No ens donem compte de la sort que tenim de poder gaudir i tenir entre els nostres aquest personatge, aquesta llegenda del futbol que es admirat i escoltat arreu del mon futbolistic i també del que no ho és. A més Cruyff considero que és un geni i si ell s'implica i el deixen fer la seva, aconseguirà apart de fer gaudir als catalans d'un bon espectacle, que és el principal, de fer avançar més en les reivindicacions futbolístiques catalanes.

    dimecres, 11 de novembre del 2009

    Yo soy de Alcorcon

    Es que no em deixen un altre remei. Jo no voldria parlar tant del R.Madrid però és que amb el seu afany de protagonisme són sense portada de tota la informació esportiva.

    M'ha costat molt triar entre la quantitat de titulars que em venien al cap per aquest article, n'hi tenia d'altres, fins i tot podria fer com una de les meves revistes favorites (El Jueves), que publiquen també les altres portades que podien haver fet.
    La veritat és que s'ho haurien de fer mirar, i no només per ahir sinó perquè ja fa disset anys que no guanyen la copa del rei, ja és una generació de joves que no saben el que és veure aixecar aquesta copa al R.Madrid.
    Sembla mentida que un club que aquest estiu s'ha gastat 300 milions d'euros no pugui amb un equip de 2a B que va sise en el seu grup, i aixo es el bonic de l'esport que a vegades els diners no ho fan tot, i molts cops la motivacio i l'esforç pot a la prepotencia i al poder economic.

    dimarts, 10 de novembre del 2009

    La lesió de Cristiano Ronaldo

    Encara que sembli increible, per una vegada defensaré els interessos del R.Madrid.
    Em sembla escandalós el que està entre el R.Madrid, Cristiano Ronaldo i la selecció portuguesa. Com va dir ahir el mestre Johan Cruyff, en aquests casos el jugador està sempre entre l'espasa i la paret.

    Miris des del punt de vista que ho miris, la situació en que es veu el jugador i el R.Madrid és indignant.
    Segons la normativa qui tenen la paella pel mànec és la federació portuguesa, i el club i el jugador han de creure, però el sentit comú ens diu altres coses.
    El primer que hem de tenir en compte és que el jugador és un professional amb un contracte signat amb el seu club, que com qualsevol treballador ha de complir i el que ha de fer és defensar els interessos del qui el paga, que jo sàpigua no té cap contracte signat amb la federació portuguesa, ni tan sols la fitxa esportiva, perquè com que juga la lliga espanyola deu tenir fitxa per la federació espanyola.
    El segon que hem de tenir en compte es que es el club el que cedeix el jugador a la seleccio perque jugui amb aquesta, dona la sensacio a vegades que es al contrari, que el jugador es de la seleccio i el cedeixen els drets perque pugui jugar amb el club.
    I per ultim i mes greu, el jugador esta lesionat, no juga amb el seu club, tothom sap els diners que ha costat, els ingressos publicitaris que deixa d'ingressar el R.Madrid cada setmana que passa sense que jugui. Com pot pensar la federacio portuguesa que no el volen cedir per jugar amb la seleccio?
    I em pregunto, realment la federacio protuguesa i el seleccionador els importa el jugador i el seu futur?, no es que potser estan temerosos de no classificar-se pel mundial i busquen qualsevol solucio per no quedar eliminats acosta de qui sigui i del que sigui?, o es una excusa per culpar al R.Madrid dels seus mals?
    Es igual que el jugador s'acabi de lesionar i no pugui jugar mes durant mesos, nomes importa la classificacio, a mes si ens classifiquem ningu se'n recordara d'aixo, i per quan comenci el Mundial ja tornara a estar be, i si no ho esta tornarem a donar la culpa al R.Madrid. Aquests semblen els arguments dels portuguesos. DEMENCIAL.
    Ultima hora. Mentre estava acabant aquest article he escoltat per televisio que el seleccionador portugues Carlos Queiroz s'ha sortit amb la seva i ha fet viatjar el jugador a Portugal.
    No sera la venjança de Queiroz davant Florentino?


    diumenge, 8 de novembre del 2009

    Jornada 10 del Campionat de Lliga de 1a Divisio

    Una frase que pot resumir aquesta jornada de lliga podria ser, "què desgraciats són aquests de l'Atletico de Madrid!!".
    Potser és una mica exagerat, i fins i tot no merescut, però és que sempre els hi passa el mateix. Cada vegada que juguen contra el R.Madrid acaben perdent.



    Estic segur que és l'equip de la lliga que té més ganes de guanyar aquest partit, però segurament la pressió a que es veuen sotmesos els jugadors fa que el partit sigui un dels mes fàcils de la temporada pel R.Madrid. Els jugadors, el públic, la directiva, tothom té tantes ganes de guanyar aquest partit, i dóna igual que el R.Madrid estigui bé o no abans de jugar,  fa que al principi els jugadors surtin garratibats i els contraris només tinguin que aprofitar-se de les errades d'aquests. Ja són masses anys sense poder guanyar al màxim rival de la ciutat, 10 anys són molts anys i això crea pressió afegida.
    En aquest partit, l'Atletico va llençar la primera mitja hora de partit, i el R.Madrid que va començar fent un joc intel·ligent només li va caldre aprofitar-se de les errades atlètiques. Ara bé, i això també ho té aquest club, quan el partit semblava sentenciat, l'expulsió de Sergio Ramos i un gol de Forlan, van fer despertar l'equip i adonar-se que podien fer alguna cosa. El partit es va tornar boig, aquí és on es sent còmode l'Atletico de Madrid, recordem la temporada passada contra el Barça al Calderon, i va arribar el segon del Kun, llavors corremi tots, però ja va ser massa tard malgrat una darrera oportunitat també del Kun que va aturar San Casillas com ja diuen per Madrid.
    El Pupas sempre serà el Pupas.


    dijous, 5 de novembre del 2009

    Poli Rincon. 1a part


    Cada dia estic més entusiamat amb aquest personatge, comentarista esportiu de la Cadena Ser sobretot de partits del R.Madrid i de la selección española, hauré de fer un club de fans.
    L'altre dia escoltant el partit contra el Milan, mentres el mirava per la tele, vaig al·lucinar amb la retransmissió i sobretot amb Poli Rincon.

    Aquí teniu els enllaços dels dos gols del partit. Fixeu-s'hi bé, son dignes d'escoltar.





    La primera reacció després de pitar penalti l'àrbitre és de tot menys d'un comentarista de radio que es suposa que és mínimament imparcial, o com a mínim ha d'intentar veure les coses amb objectivitat.  No es pot ser més "forofo", ridícul i penós, fins i tot els seus companys de transmissió van posar almenys en dubte la decisió arbitral, i després de les repeticions ja no es van atrevir a afirmar categòricament que era una clara errada arbitral. Sembla mentida que una persona que ha estat esportista professonal es deixi portar pel forofisme i no entengui que tot depén de com es veuen les coses, dels interessos personals siguin crematístics o no, i de la situació de l'àrbitre en aquell moment, i de l'immediatesa de la seva decisió sense possibilitat a la reflexió.

    La jornada de la Champions

    Ahir el R.Madrid va empatar al camp del Milan. Va ser un partit de dos equips vinguts a menys, m'explicaré.
    Un en clara decadència com el Milan, amb uns jugadors vells, mancats de motivació, i que ja no poden donar més de sí perquè tot el futbol que tenien a les seves botes ja l'han esgotat. L'altre equip, el R.Madrid, és un equip que busca el seu lloc a Europa entre els millors, un club amb un excel·lent palmarés, però del qual se'n podria parlar molt, cosa que ja faré més endavant. Un club que es pensa que és més del que realment és, i que si no torna a ser el que era, si és que realment alguna vegada ho ha estat, pot tenir greus problemes d'estabilitat tant esportiva com institucional, això que diuen que està manat per "un ser supremo".

    El partit en sí no va estar malament, una primera part on el R.Madrid va anar pel partit, va atacar més, i un Milan que no sabies si el que feien era una estratègia o que no podien fer més. A la segona part el joc de R.Madrid va empitjorar i les oportuitats encara que escases van alternar les dues porteries. Una altra cosa va l'actuació arbitral. Intentaré no parlar mai dels àrbitres, del que parlaré serà de les interpretacions que es fan d'aquestes actuacions i basant-me en això ho criticaré, i concretament en aquest partit crec que l'actuació no va ser bona i no va deixar satisfet a ningú, la qual cosa es pot interpretar com a molt dolenta, i perquè no com a bona, que no estiguin contents els equips no vol dir que l'arbitre hagi estat malament, la visió dels equips sempre és molt interessada.
    El R.Madrid segueix encara sense un estil de joc propi, l'estil que vol aplicar l'entrenador encara no l'entenen, els jugadors, es mouen pel camp sense coordinació i quan tenen la pilota tot ho basen en la inspiració de les seves individualitats, que forces diners els hi han costat. En relació amb aquest tema, avui encara fan declaracions tot l'entorn madridista suspirant per la tornada de Cristiano Ronaldo, més endavant parlaré d'aquest assumpte. Els veig força nerviosos i molt pressionats.

    Avui ha jugat el Barça, un Barça que encara no ens recorda al de la temporada passada. Crec que per dues raons fonamentals, la primera es que encara que fa molt poc que ha començat la temporada els jugadors culés ja han disputat molts partits, i alguns amb molta pressió com ara els de les seleccions, un tema que també queda pendent per més endavant i que és el que em posa més nerviós. El Barça dóna la sensació de que és un equip lent, sense rapidesa física i mental, no dic que estiguin cansats o físicament malament, per Déu si tenen el millor preparador físic del món Paco Seirulo, el meu professor d'INEF, sembla que tants partits i la pressió d'alguns d'aquests els hi han tret frescor al joc blaugrana. I l'altra raó, que pot ser molt discutida ho reconeixo, el factor sort. L'any passat el Barça encara que no jugués bé sempre alguna o altra pilota entrava, no va perdre cap partit a l'últim minut en tota la temporada i en canvi si el va guanyar, recordem Stamfor Bridge, les lesions van respectar l'equip, aquest any per exemple s'ha lesionat Alves que l'any passat no es va perdre cap partit.

    El partit d'avui ha estat decepcionant, sobretot si el valores de principi a fi. El Barça ha començat bé, creant ocasions (el pal d'Ibra), dominant, movent la pilota amb molta possessió, en definitiva fent el seu joc, llástima de malbaratar les ocasions de gol. La segona part ha estat diferent, la circulació de pilota no era tan fluida, les perdues de pilota eren més freqüents, i fins i tot els rusos començaven a tenir ocasions de gol, alguna de molt clara. Semblava en algun moment que hi havia impotència dels jugadors, que eren incapaços de trencar la teranyina de l'equip contrari, i acabaven la jugada confiant en la inspiració dels jugadors més virtuosos com ara Messi i Iniesta, que intentaven un u contra tot el món, i pilota perduda.

    La cosa encara no està perduda queda molta competició i sabem que aquests jugadors ho faran molt millor com ja han demostrat, sabem que no es relaxaran, que tenen ganes de guanyar, que posaran tot el que tenen, i si fan això i juntant-ho amb la qualitat tornarem a gaudir d'ells.

    L'Inter ha guanyat a Kiiv quan perdia a falta de cinc minuts per acabar, això  complica una mica les coses a dues jornades per acabar aquesta fase prèvia de poder quedar campions de grup. 
     

    Presentació

    Avui començo aquest bloc de futbol per donar una mica la meva opinió sobre el futbol, tant sigui amateur com professional, a través de la xarxa.
    Estic una mica fart de tot el que s'arriba a dir sobre el futbol professional.
    TOTHOM ES VEU CAPACITAT DE FUTBOL, DE TÀCTICA, D'ESTRATÈGIA, DE PREPARACIÓ FÍSICA, DE PREPARACIÓ PSICOLÒGICA, ETC...
    I el més bó de tot és que TOTHOM LA TOCA AMB L'UNGLA I EL MÀXIM QUE HA FET ES JUGAR AL PATI DE L'ESCOLA O A FUTBOL-SALA AMB ELS AMICS.

    Deixem als professionals que fagin la seva feina, i la resta l'únic que hem de fer és gaudir de l'espectacle i com a molt mostrar la nostra alegria o la nostra decepció, segons com sigui el resultat i el joc del nostre equip preferit.