dijous, 31 de desembre del 2009

Llàstima que s'acaba l'any

Pels culers aquest ha estat un any magnífic, immillorable, perfecte, i tots els qualificatius que li vulgem donar. I tota condició humana fa que qualsevol temps passat fou millor, i a més combinat amb el caràcter derrotista dels catalans fa que ens entri alhora un sentiment d'enyorança juntament amb un de temor pel que pugui passar aquest 2010 que tothom diu que no es pot repetir les gestes del 2009. Hi ha que dieun que aquesta lliga serà del R.Madrid, que ja no juguem tan bé, etc.. En resum que jo intento sempre ser optimista, intentar disfrutar de l'espectacle i del moment, i si venen temps pitjors que tardin el més possible i que ja els superarem que els catalans i culers ja n'estem acostumats a passar-ne i de molt pitjors i més duraders.
Per a tots els aficionats al futbol i a l'esport un bon any 2010. I recordar que no tot s'acaba en el futbol per sort o per desgràcia segons convingui.

dimarts, 22 de desembre del 2009

El gran perill del Barça

Una vegada acabat el partit de la final de la Copa del Món de clubs van entrevistar a Joan Laporta, i una de les preguntes va ser si tal com havia dit que no parlaria d'eleccions fins passat la final d'Abu Dabi ara era el moment de parlar-ne. I ho va confirmar, que ara ja es podia començar el debat de la seva succeció.

I jo ja em poso les mans al cap, això pot ser el principi del final. Si alguna cosa pot arribar a desestabilitzar l'entorn blaugrana i de retruc l'equip és un procés electoral, i més aquest on els protagonistes són dos personatges totalment enemistats, Joan Laporta i Sandro Rosell.
Això només ho pot salvar Pep Guardiola, si és capaç d'aïllar l'equip de la guerra que es preveu. No m'estranya que encara no vulgui renovar, no vol ser utilitzat com una arma electoral i anar-lo fent anar com un titella d'aquí cap allà. La política tot ho corromp, hi això també és política encara que sigui esportiva.



dissabte, 19 de desembre del 2009

BAR-SIS TEAM

Estic realment exultant, i voldria felicitar a tots els culers de veritat, fins i tot els diaris de Madrid com el Marca digital es pregunten i ho fan als seus lectors si el Barça actual és el millor equip de la història del futbol.


La veritat és que potser no som conscients els culers del moment històric que està vivint l'equip de futbol. Encara se'n parla del Barça de les Cinc Copes quan ja fa més de cinquanta anys que va passar, els madridistes de les cinc copes seguides d'Europa i també fa més de cinquanta anys, l'Ajax de Cruyff als anys setanta, el Milan de finals dels vuitanta, etc. tots equips guanyadors que han fet història i que va ser admirats en la seva època. El que passa és que els catalans no valorem, o no ho sabem fer prou, el que tenim, tendim a estar més pendents de la part negativa a treure importància als èxits, i després sempre recordem altres èpoques millors sentint enyorança. He escoltat aquests dies tot tipus de comentaris, n'hi ha de més optimistes i de més pesimistes depenent de la persona i el seu caràcter, però en general no eren massa eufòrics i més aviat a no voler donar importància, en canvi quan els resultats són negatius la polèmica i els comentaris crítics apareixen per tot arreu. Potser d'aquí una vintena d'anys ho enyorarem i tothom en parlarà com la millor època del barcelonisme, pero els catalans som així, què hi farem.

divendres, 18 de desembre del 2009

Super Pedro!!

Felicitats noi. Aquest xicot de les Canàries ha fet una cosa que fins ara no havia aconseguit ningú, marcar en sis competicions diferents en el mateix any, en totes les que ha participat el seu club, el Barça.
Pedro, o el que abans deiem Pedrito, però crec que s'ha merescut que ara se'l digui Pedro si és el que ell vol, s'ha guanyat el respecte de tothom i comença a ser part important d'un club tan important com el Barça, i a més potser dintre de la seva època més gloriosa en quant a títols com a club.



El dimecres Pedro va marcar el segon gol de l'equip, i penso que era el gol més esperat de l'aficionat culé perqué a més estava convençut de que l'aconseguiria.
Aquest noi està tocat pels àngels en quan al gol, no és un excepcional jugador però té una cosa, o almenys fins ara si no s'apaga la seva llum, que és impagable en el futbol, té gol, i al final el que compta és l'equip que ha fet més gols, i el que mira tothom és qui els ha fet. A vegades sembla molt fàcil com fan els gols, però s'hi ha de ser allà, en el lloc correcte i el moment ideal, no tothom ho sap fer, hi ha davanters que viuen dintre l'àrea i no fan tants gols. Espero que continui la ratxa, sobretot demà a la final, que no serà un partit fàcil i que suspito que molt dur, i que aquest futbolista, producte genuí de la pedrera del Barça, jugui molts anys al Barça i mantenint el mateix nivell.
Per últim un record per un altre jugador de la pedrera, Bojan, que prometia molt, molt més que Pedro, i que ara no està passant un gran moment.

dissabte, 5 de desembre del 2009

Els negocis de la FIFA

Cada vegada que veig el senyor Joseph Blatter per televisió, o llegeixo alguna cosa sobre la FIFA se m'alteren els nervis. No hi ha res més mal organitzat, més corrupte i més mafiós en el món de l'esport que les competicions que organitzen aquesta gent, per dir-ho d'una manera suau.

La FIFA és organització que en teoria és una entitat de caire internacional sense ànim de lucre, i el seu objectiu fonamental és la promoció del futbol per tot el món.
En els estatuts de la FIFA, en les disposicions generals, el punt número dos referent als objectius de l'associació registrada a Suïssa, primer punt suspitós, el primer apartat diu:
. Millorar constantment el futbol i promoure'l a tot el món considerant el seu caràcter universal, educatiu i cultural, així com els seus valors humanitaris, particularment mijançant programes juvenils i de desenvolupament.
Qualsevol semblança amb la realitat és pura ficció. La FIFA actualment és una màquina pensada exclusivament per fer diners.

dimecres, 2 de desembre del 2009

Karim Benzema

L'altra dia tornant del Barça - R.Madrid, el jugador Karim Benzema va tenir un accident de trànsit amb el seu vehicle, del qual va sortir del tot ilés. Fins aquí res d'extraordinari, i més si en va sortir sense cap mal. Ara bé, el que m'ha estranyat han estat els titulars i els articles d'opinió sobre aquest jugador.



Estan força preocupats pel rendiment del jugador, i no tan sols de l'actual, que encara que sigui fluix podria entrar dintre del normal pel període d'adaptació al futbol de la lliga espanyola, sinó que estan preocupats pel seu rendiment futur.
És un jugador molt jove, d'origen humil, que de sobte i en poc temps s'ha trobat enmig de la fama, jugant en un equip dels grans d'Europa, i amb el problema econòmic resol per tota la vida si no fa animalades. Això costa assimilar tan depressa per un noi que en prou feines té més de vint anys, s'ha de tenir el cap molt ben preparat, ser molt madur i tenir un entorn que t'acompanyi. I algunes coses deuen anar malament, o bé ho suspiten des de Madrid que ja s'han encés les alarmes. Aquests són dos titulars dels diaris esportius de Madrid en la seva versió digital d'avui:
El club R.Madrid prepara una terapia de integración a Benzema Benzema, el nuevo Anelka ...
No sé si són suposicions dels periodistes o són realitats, però no seria la primera vegada que passa això.