És el derbi número 24 consecutiu que l'Atlètico de Madrid no pot guanyar al seu etern rival, el R.Madrid. Ja van 13 anys que no guanyen al R.Madrid ni a casa ni a fora, el mal sembla que s'ha fet crònic, i sembla de difícl solució.
Enguany semblava que la cosa anava per donar la volta definitvament. La classificació de l'equip així ho demostrava, un planter de jugadors força compensat, una estrella golejadora com Falcao que havia fet oblidar les últimes figures traspassades, i sobretot un entrenador que havia fet creure en el projecte a tothom, jugadors, directiva i afició. Simeone, un entrenador amb molt de caràcter, com quan era jugador, que coneix bé la casa, sap de l'idiosincràcia dels matalassers, i a més començava a fer creure als altres clubs que això no era com altres temporades, només focs d'encenalls.
Però ni així.
Sembla que la història estigui sempre predeterminada, que ja estigui tot escrit, que el malefici així de ser etern.
El partit va començar amb un R.Madrid que dubtava de les seves capacitats, i un Atlético de Madrid que creia en el joc que feia.
No hi havia un dominador clar del joc, l'Atlético deixava que fos el R.Madrid que tingués la pilota, com era d'esperar, i en aquestes circumstàncies el R.Madrid no es sol sentir còmode, llavors només cal controlar el joc a pilota aturada.
Però sobre el minut 15, una falta absurda prop de l'àrea de l'Atleti, la llança Cristiano Ronaldo, i la clava amb una potència i colo·locació extraordinària, un golàs. I això que feia 8 mesos i més de trenta flates llançades per Crisitiano que no feia gol, però tenia que ser en el primer xut contra la porteria de l'Atelti, com sempre, que fes gol de falta. Així és el destí del "pupas".
Sembla que la història estigui sempre predeterminada, que ja estigui tot escrit, que el malefici així de ser etern.
El partit va començar amb un R.Madrid que dubtava de les seves capacitats, i un Atlético de Madrid que creia en el joc que feia.
No hi havia un dominador clar del joc, l'Atlético deixava que fos el R.Madrid que tingués la pilota, com era d'esperar, i en aquestes circumstàncies el R.Madrid no es sol sentir còmode, llavors només cal controlar el joc a pilota aturada.
Però sobre el minut 15, una falta absurda prop de l'àrea de l'Atleti, la llança Cristiano Ronaldo, i la clava amb una potència i colo·locació extraordinària, un golàs. I això que feia 8 mesos i més de trenta flates llançades per Crisitiano que no feia gol, però tenia que ser en el primer xut contra la porteria de l'Atelti, com sempre, que fes gol de falta. Així és el destí del "pupas".
A parti d'aquí la història de sempre, el R.Madrid crescut i segur ja de les seves capacitats i amb confiança, i l'Atelti noquejat, insegur i amb el pes dels temors i les pors de sempre. No sé si fora molt just dient això, però crec que amb complex d'inferiroritat.
