Saber perdre i saber guanyar

Aquest passat cap de setmana el Barça va perdre contra el Getafe i el R.Madrid va guanyar contra el seu rival local l'Atleti de Madrid. I hem vist com gestionen les victòries i les derrotes els dos equips, i encara més la maquinaria mediàtica que rodegen a tots dos.

 

Declaracions de Mourinho després del partit, on mostra la seva soberbia provocativa de sempre, amb frases com aquesta "Las espinilleras de carbono son caras, pero merecen la pena".

On està ara el canguelo, el villarato, Platini, Villar, els fores de joc inventats, les línies o els jugadors borrats de les imatges, les manipulacions de videos, etc..., i tantes i tantes difamacions sense cap base verídica. I com a exemple aquesta foto, de quan les coses els anaven millor, o com ells volien, en una pancarta dels Ultrasur, encara que sé quin tipus d'individus són però mostra el pensament majoritari del madridisme, o del més radical, en una eliminatòria de Champions el 2004.

I aquesta? Que els hi sembla el que permet aquestes pancartes.

 

Sense comentaris.

S'ha parlat molt també de la duresa del joc de l'At. de Madrid, i sobretot per una entrada a la vedette madridista Cristiano Ronaldo per part de Perea. La veritat és que l'entrada és molt dura i espectacular, i el teatre que fa després Cristiano encara més, però no ho és menys com ens han recordat tots els foros de seguidors de l'Atleti, que l'entrada que va fer Cristiano aquest mateix any en eliminatòria de la Copa del rei a Ujfalusi. I encara diria més, si analitzem minuciosament, com fan des de la caverna, veurem que l'entrada de Cristiano és molt més greu i podria haver fet molt més mal que la de Perea, per què veiem que l'entrada de Cristiano va directament al mig del turmell i la de Perea passat aquest i cap a la punta del peu: Cristiano va continuar jugant, llavors no va ser tan greu encar que ens han dit que no ha pogut entrenar, però si anar a veure un torneig de tennis a Londres ni 24 hores després del partit, i ja veurem com jugarà aquest cap de setmana al Molinon.

El video i el reglament de futbol

Aquesta setmana en el partit València -R.Madrid, una jugada a l'últim mínut del partit ha obert la polèmica.

El R.Madrid guanyava 2 a 3, i un corner a l'últim suspir del partit contra l'area del Madrid va ser rematar al pal per Aduritz i el rebuig el va tornar a rematar el València i Higuain que era al terra va rebutjar la pilot d'una manera dubtosa, els jugadors del València van reclamar ostensiblement, però l'àrbitre va xiular el final del partit i no va fer cas de res.

Sempre que arriben aquestes polèmiques, i més quan hi ha per entremig el Barça o el R.Madrid, la cosa es fa molt gran i se'n parla forces dies. I segons els interessos serà si o no.
Però també és el moment que molts aprofiten per demanar millores en el reglament, sobretot des del punt de vista tecnològic, o sigui, per aprofitar les noves tecnologies per poder evitar les discusions, i les confusions que pugin donar peu la interpretació del joc, sobretot per facilitar la tasca de l'arbitre, que sempre és la més desagraïda.
El problema està que ni amb això n'hi ha prou. Les imatges i les pasions moltes vegades no ens aclareixen res. Llavors em pregunto, de què serviria tanta tecnologia si no resoldria la polèmica.

Veient aquesta seqüència de fotografies ens continuem quedant igual.

Algú, amb sinceritat, pot afirmar amb rotunditat que és o no és penalti?

Seria algú capaç de defensar-ho davant d'un tribunal, atenent-se a les conseqüencies en cas de no sortir guanyador?

El làser

Cristiano Ronaldo torna a ser notícia, i com quasi sempre més pel que fa fora del camp que a dintre.

Cristiano Ronaldo torna a actuar com un nen mimat i consentit.

Ja no recorda quan ell anava celebrant amb xuleria els gols en camp contrari, s'encarava al públic, quan el marcador li era favorable es dedicava a fer jugades per a la galeria per  ridiculitzar els adversaris, etc.. I el pitjor és que ho tornarà a fer.Aquí ve l'origen del que està passant ara. Ja ho dieun els castellans, "Quien siembra vientos, recoge tempestades".

Ahir, en un entrenament previ al partit de l'eliminatòria classificatòria entre Bòsnia i Portugal per l'Eurocopa de 2012 a Polònia i Ucraïna que es farà a Sarajevo, Cristiano va estar apuntat contínuament amb un làser per un gamberro d'espectador, i ell va respondre aixecant-li el dit del mig, posant-se a l'alçada del'agressor.

Però no és la primera vegada que Cristiano respon d'aquesta manera davant de les càmeres (mala manera de fer-se publicitat).

Aquesta mateixa temporada va fer el mateix gest abans de pujar a l'autocar del R.Madrid per respondre insults. També no fa gaire temps, quan va ser preguntat pels insults dels espectadors al camp del Dínamo de Zàgreb, va respondre:

"Me silban porque soy guapo, rico y bueno, y me tienen envidia". Sense comentaris. 

Una de dos, o és un xulo fastigós o és tonto rematat.

Ningú encara ha estat capaç de dir-li a aquest noi com ha d'actuar davant les provocacions?

No sap que quan més respongui a aquestes més feliços seràn els que li fan, més ho faran, i això s'estendrà . com ja ho està fent, per tots els camps on vagi?

Potser es pensa aquest noi que és l'unica jugador de futbol del món que és molestat, ridiculitzat i insultat?

Sense anar més lluny. Quantes vegades hem sentit queixar-se a jugadors que estan a la seva òrbita mediàtica, i també han estat apuntats amb làsers?

Això ha provocat que en molts estadis, en molts aeroports, o en moltes arribades a hotels d'altres ciutats, els aficionats de l'equip rival li cridin el nom de Messi amb insistència i en tó de burla, per què saben que actua com un nen petit i s'enfada..

I com exemple més jugadors.

El làser que rep Sneijder en un partit Milan - Inter de la temporada passada, li va costar al Milan una multa de 20000 euros.
Amb això vull dir que no estic gens d'acord questes postures d'alguns aficionats, si se'ls hi pot dir així, crec que són conductes antiesportives i s'haurien de penalitzar, i potser així no es repetirien. Sembla increible que durant un entrenament d'una selecció, que en teoria no està obert al públic, només a la premsa, un individu pugui molestar impunement a un jugador i no li passi res.

I per acabar el cas més greu. Diego López, porter del Villareal, en el partit de tornada de Champions de la temporada 08-09 a Atenes contra el Panathinaikos.

Així no anem bé Sandro

No Sandro, no. Aquest no és el President que vas prometre que series. Vas donar una imatge en la teva llarga campanya electoral, ja que de facto la vas començar des del moment que vas marxar de la junta de Laporta, que no es correspon amb l'actual, o almenys pels fets et delates. 

Hi ha moltes mostres del teu esperit revanxista, rancorós i malintencionat.

Una de les primeres coses que vas fer a l'arribar a la presidència va ser treure indirectament la presidència honorífica a Johan Cruyff, encara que ho amaguessis dient que ho portaries a l'assemblea de compromissaris, ja sabies que ell faria el que va acabar fent, renunciar.

La situació econòmica del Barça podíem intuir que era molt dolenta, i si que calia ser transparent i posar-la a la llum, però em pregunto:

És la junta de Laporta la única culpable d'aquest dèficit?

No venen molts deutes ja d'altres juntes directives anteriors?

És el Barça, en la situació actual global internacional, l'únic equip endeutat?

Calia fer la "due diligence", que a sobre ara resultarà que no és molt correcta, i podria anar en la teva contra?

Després amb l'excusa de l'equilibri pressupostari i reduir despeses et carregues la majoria de seccions no professionals, fins i tot esportistes del club van fer un manifest en contra de la teva decissió. Quan, et recordo, un dels punts del teu programa electoral era fer "el Barça com a club poliesportiu únic en el món". Seccions amb molt passat com ara el beisbol, l'hoquei herba, el voleibol, l'hoquei gel, l'atletisme, el rugbi i el bàsquet en  cadira de rodes, han hagut de plegar o bé reduir les seves competicions només a l'àmbit català. Lamentable imatge del Barça com a referent de l'esport al nostre país.

Discretíssima defensa del club i dels seus professionals del primer equip de futbol des prés dels continuats atacs rebuts per l'anomenada caverna mediàtica de Madrid, i quan ho ha fet no ha tingut cap efecte, fins i tot no ha rebut cap crítica de la premsa centralista. Penós.

I per últim, les darrers declaracions sobre el calendari de lliga. Vas proposar reduir la lliga a 16 equips. Va haver de ser el teu entrenador, que té molt més coneixement que tu, qui va posar les coses clares dient que fóra igual, que els mateixos clubs o les insaciables federacions omplirien les dates lliures, i acabaríem fent els mateixos partits que fins ara, o sigui dos per setmana tot l'any, amb l'agreujant de que molts d'aquests nous podrien ser a Costa Rica com el que farà "la roja" aquesta propera setmana.

El rècord de Valdés

Victor Valdés ahir va batre el rècord d'imbatibilitat d'un porter del F.C. Barcelona, que estava en possessió de Miguel Reina (pare del porter del Liverpool Pepe Reina) en 877 minuts, quasi bé nou partits. Esperem que encara pugui durar més partits, senyal de que les coses es fan bé.

Però el rècord de Victor Valdés no és el rècord absolut ni tan sols de la lliga espanyola, i encara li falta molt per tan sols arribar-hi. Aquest el té quan va ser porter de l'Atlético de Madrid Abel Resino, que té el rècord en 1274 minuts de la temporada 90/91, i va acabar sent Trofeu Zamora amb 17 gols en 33 partits.. El rècord europeu el té el porter del Bruges belga Dany Verlinden amb 1390 minuts de la temporada 89-90, i el rècord mundial l'ostenta el porter brasiler del Vasco da Gama Geraldo Pereira de Matos Filho "Mazaropi" que no va rebre cap gol durant 1816 minuts la temporada 77-78.

Però això no sempre és sinònim d'una gran defensa o d'un gran porter, i menys d'un gran espectacle futbolístic o d'unes tàctiques molt conservadores i defensives. Aquests dos porters, partint de la base que són dos grans professionals i que han fet molt bé la seva feina, crec que s'han d'analitzar des de dos punts de vista, el mèrit s'ha aconseguit per vies diferents.
En el cas d'Abel Resino l'Atlético de Madrid d'aquella època era un equip més aviat defensiu, aquella temporada que va acabar guanyant el FC Barcelona, va ser la primera de les 4 consecutives del Dream Team de Johan Cruyff, va acabar en segon lloc amb 28 gols en contra, equip mínim golejat, però amb només 52 a favor en 38 partits (ja era una lliga de 20 equips).

Per contra el campió, el FC Barcelona, va rebre 33 gols però en va fer 74, 22 més que l'Atlètico de Madrid. L'Atlético va guanyar 17 partits per 25 el Barça,  l'Atlètico en va empatar 13 per 7 el Barça, i el número de perduts va ser semblant 6 pel Barça i 8 per l'Atleti.
Un equip es basava en el treball de la defensa, i a més, com històricament han fet molts equips de l'Atletico de Madrid, amb un bon contraatac com a milor arma ofensiva, i un altra equip amb una filosofia clarament ofensiva, que es basava en el domini de la possesió, i amb l'objectiu de fer més gols que el rival.

El rècord de Victor Valdés es fonamenta en un concepte de futbol totalment diferent, un concepte global que afecta a tot el joc, tan ofensiu com defensiu, un origen que va tenir en l'època del Dream Team i que ara s'ha perfeccionat. El domini de la possessió i el control total del partit per part del Barça, fa que els rivals sempre estiguin condicionats a com juga el Barça. Per tant, i explicant-ho en paraules més entenedores, a Victor Valdés no li fan gols per què els altres equips tenen tan poc temps la pilota que es pràcticament impossible crear oportunitats. No és que el Barça disposi d'un sistema defensiu impenetrable o d'un porter que ho atura tot, que no vol dir que Valdés no sigui un extraordinari porter, per què les poques vegades que ha d'actuar ho fa amb molt d'encert, sinó que el Barça té una possessió altíssima i a sobre quan la perd pressiona molt amunt i molt ràpid, el que fa que el seu rival perdi la pilota molt depressa, no pot atacar o bé s'ha de precipitar perdent la pilota. I si alguna vegada, que són poques, el contrari consegueix trencar la línia de pressió aquí si que apareix Victor Valdés per fer la seva feina.