dijous, 4 d’octubre del 2012

Homenatge a Puyol

Quina mala sort!!!
A finals de la temporada passada ja no va poder jugar la final de Copa per culpa d'una lesió al genoll. Després no va voler anar a l'Eurocopa per poder-se recuperar a temps per poder estar bé aquesta temporada (que prenguin exemple d'altres, eh Jordi Alba!!).
Va començar la temporada una mica per sota del nivell dels seus companys, i això que va sacrificar les vacances per recuperar-se.
Quan va estar al nivell dels seus companys en el segon partit de lliga contra l'Osasuna a Pamplona li van tornar a trencar el pòmul  (per tercera vegada en la seva carrera com a futbolista), en un "xoc" amb el jugador Lamah de l'Osasuna, que el va fer perdre la tornada de la Supercopa d'España contra el R.Madrid.
Tres setmanes més tard, a la jornada 4 tornava a jugar contra el Getafe, amb una màscara de protecció, però faltant pocs minuts intentant tallar una pilota va caure en mala posició i es va lesionar el genoll. Semblava que es perdria el clàsic contra el R.Madrid el 7 d'octubre, ja que li donaven de 4 a 6 setmanes per recuperar-se. Però com diu el mestre Joaquim Maria Puyal, "Puyol és Puyol", i en 3 setmanes es va recuperar i ja va sortir de titular el passat dimarts al camp del Benfica, en partit de Champions.
Doncs faltant també pocs minuts per acabar el partit, i això que el Barça ja guanyava 2 a zero, a la sortida d'un corner a favor es va aixecar per rematar la pilota per caure després amb tant mala fortuna que li va quedar el braç a sota produint-se una esgarrifosa visió del braç totalment descol·locat. Pensava que la lesió havia estat molt més greu, però per sort no es va trencar cap os, i "només" es va dislocar l'articulació del colze.
Pitjor ja no pot ser!!


Però per sort aquest noi no es dona mai per derrotat i té una moral immensa. 
Poques hores després, encara a l'Hospital de Lisboa, ja donava al seu Twitter un missatge d'esperança i optimisme als aficionats i amics: "Sempre torna a sortir el sol".