La guerra entre el Barça i el R.Madrid, per culpa d'aquesta suma excessiva de clàssics dels últims dies, està a punt d'entrar en una espiral molt perillosa.
L'últim partit, el tercer dels quatre que s'han de fer en menys de tres setmanes, ha arribat a una paranoia d'interessos absurda i dramàtica.
El R.Madrid empés pel seu entrenador, Déu n'hi do el personatge!, i per la premsa que li fa costat, ara ha demandat al Barça a la UEFA segons ells pel comportament anti esportiu dels jugadors blaugranes, i abans ho havia fet el Barça a l'entrenador Mourinho pel que havia dit a la roda de premsa després de l'ultim partit de Champions al Bernabeu.
Tothom dóna les seves raons, no hi vull entrar massa, però només vull dir que la història del futbol, i de l'esport, està plena d'equivocacions, d'errades arbitrals, i això també forma part del joc. Es pot entendre la protesta del perjudicat, però si us plau no fer arribar la sang al riu, perquè els efectes poden ser sorpressius. A més al llarg de la temporada, dels anys i de les èpoques, sempre els equips acaben estan beneficiats i perjudicats, no hem de veure suspicàcies quan ens perjudiquen i amagar el cap sota l'ala quan ens beneficien, el que hem de fer és valorar el perquè ha passat el que ha passat des del punt de vista futbolístic, no volent liar la troca des de les conferències de premsa.
