El pla B

No és la primera vegada que després d'una derrota del Barça, i sobretot si ha estat en un partit amb un rival tan ultradefensiu com el Celtic, que es parla de que el Barça hauria de buscar altres solucions per poder combatre aquests tipus de plantejaments que sense rebatre la possessió de la pilota el que aconsegueix és disminuir les ocasions de gol del Barça.

És ja un debat una  mica vell, sobretot des de l'arribada de Pep Guardiola, i la utilització de jugadors de talla petita, com Messi, Xavi, Iniesta, Àlves, etc.
Els entrenadors del Barça, ara amb Tito Vilanova al davant, sembla que tenen les coses molt clares, i reiteren que el que han de fer si acàs és intentar millorar el sistema i la forma de jugar que ja tenen.
Jo no ho tinc tan clar. Jo no crec que el fet de buscar altres alternatives trais el sistema, la filosofia de club.
Recordo quan el mestre Johan Cruyff en molts finals de partits avançava Alexanco per despenjar pilotes llargues perquè les puguessin rematar els companys que venien de cara, i altres estratègies.

A tot esport si ets massa repetitiu acabaran per descubrir els teus secrets, i arribarà un dia que per molta qualitat que tinguis, un altres equip te la igualarà i si a sobre sap com jugues i com se't pot combatre tindrà les de guanyar. Has de tenir alternatives per sorprendre'l.

Aquests recursos poden ser puntuals, no tenen perquè canviar la filosofia de joc, a utilitzar només en moments concrets. Crec que això desorientarà als rivals, i provocarà dubtes a l'hora de plantejar l'estratègia defensiva dels rivals.

No té perquè ser Fernando Llorente, encara que a mi és un jugador que m'agrada, i crec que ara és el moment d'iniciar contactes ja que no passa per un bon moment en el seu club, ni amb l'afició, ni amb l'entrenador sobretot i amb la directiva. És un jugador que en la seva situació actual arrivaria bé de preu, i un jugador amb fam de guanyar títols de club, i on millor que en el Barça, a més de que crec que arribaria conscienciat de que no seria titular indiscutible.

Thiago Messi

Jo no recordo mai tanta expectació pel naixement d'un fill d'un futbolista del FC Barcelona, almenys que jo recordi. A més com que ha estat un nen encara més, no per raons masclistes, sinó per si pot conservar o seguir les qualitats futbolístiques del seu pare, serà difícil però almenys els barcelonistes així ho esperaran.

Ahir el seu pare ja va lluir al partit contra el Celta de Vigo unes botes amb el nom del seu fill Thiago que feia només 24 hores que era entre nosaltres.

L'expectació mediàtica sembla que hi serà, i més en els nostres temps, encara que Messi no li agrada gens fer publicitat de la seva vida particulñar, no com d'altres, veure David Beckam, Cristiano Ronaldo, etc.. Quina casualitat que tots han portat o porten la mateixa samarreta!!

Però com que a mi això de la premsa rosa no m'importa, voldria fer veure que aquest nen sempre tindrà la pressió afegida del seu cognom, i si es vol dedicar a aquest esport encara que de principi tindrà moltes portes obertes, sempre haurà de portar la càrrega de la comparació amb el seu progenitor. I això, sinó ho sap portar molt bé, serà molt difícil per a ell. Ja es veurà amb el temps.

Són comptats els casos de fills de futbolistes que arriben al nivell del pare i encara més el milloren. Dels cracks quasi bé cap.

Exemples n'hi ha molt pocs: Maldini, Busquets, Sanchís, Cruyff, Mauri, etc...