El Mourinho de veritat

Avui llegint els diaris electrònics he llegit un article perfecte per a mi, que ilustra molt bé la meva manera de pensar.

Aquests dies, després del triomf del Barça en el Mundial de Clubs, en una final esperada davant del campió de Sudamèrica el Santos del Brasil, amb el jugador Neymar que diuen que ha de ser el nou dominador d'aquest esport, que era considerat un duel entre ell i Messi.

Doncs el Senyor Mourinho s'ha despenjat amb unes declaracions al seu estil.
A catalogat aquest campionat del Món de Clubs com a dos "partidillos". I que el campionat que realment importa i dóna prestigi és la Champions.
I no seré jo el que li tregui la raó, per què en part la té. Però el missatge és pervers i interessat.
Quan el jugues o el guanyes tu, si que és important, ara bé, quan ho fan els altres, els teus rivals, no val per a res. Això no és ser esportista

Fa un any que Mourinho si donava importància a aquests partits

El clásico

Molta tinta se n'ha escrit d'aquest partit. Recordem que se'n diu "clasico" per què és com anomenen així els argentins als partits entre equips rivals, cosa que anys endarrere en deiem derbi, sobretot el Boca-River.

Ara que ja ha passat tot és mes fàcil. Ara tothom s'apunta a molts coses, es posa medalles, diuen que havien dit el que no havien dit o pensat mai.

Jo no crec que fos un partit esplèndid per part de ningú.
Uns van decepcionar, i d'altres van ser eficaços en relació a la seva manera d'entendre el futbol, la filosofia com diuen ara.

El espíritu de Juanito

Juan Gómez "Juanito", va nèixer a Fuengirola el 10 de novembre de 1954, o sigui ara hauria acabat de fer 57 anys, i va morir en accident de trànsit el 2 d'abril de 1992, a l'edat de 37 anys, quan tornava a Mèrida d'on era entrenador de veure un partit entre el R.Madrid i el toTorino de la Copa de la Uefa, ara Euopa League (i jo que pensava que el R.Madrid sempre havia jugat la Copa d'Europa, ara Champions League!!).

Va començar a jugar a la seva Fuengirola natal i després el va fitxar l'Atletico de Madrid, que se'l va deixar escapar igual que va fer amb Raul, per anar-se'n al R.Madrid amb una cessió prèvia al Burgos.

El seu premis a nivell col·lectiu amb el R.Madrid van ser:
287 partits oficials, 5 lligues, 2 copes del rei, 2 copes de l'Uefa i 1 copa de la lliga. A més va ser pichichi la temporada 83-84 amb 17 gols, juntament amb un altre jugador que es deia Polilla Da Silva.

Juanito s'ha convertit en tot un mite del madridisme.

Tot això bé per què navegant per internet, per casualitat i entrat en un foro que pregunataven què era "El Espíritu de Juanito", i m'he quedat al·lucinat de les respostes que he llegit.

Aquí algunes respostes de com recorden a aquest jugador i el seu esperit que ha quedat:

1. Se refiere a un jugador del Madrid que llevaba el número siete y jugó con Camacho, Vicente del Bosque...Murió cuando aún jugaba en el Madrid en un accidente de tráfico.Juanito lo daba todo en el campo y con él se vivieron grandes remontadas en el Bernabeu.

Por eso, cuando en Champions el Madrid pierde un partido, en el partido de vuelta se dice que hay que recurrir al espíritu de Juanito. Y la verdad es que con esa consigna, el madridismo ha vivido muchísimas noches de grandes remontadas contra equipos muy buenos.

2. Orgulloso me siento de llamarme juan por este hombre !! HALA MADRID!!!

3. Eres subnormal o gilipollas?¿? como s t ocurre meterte con el más grande de los grandes pedazo idiota!!

VIVA JUAN Y VIVA ESPAÑA!

HALA MADRID!!

I algunes que no es poden publicar perquè estan plenes de paraules malsonants.

Si us plau, mireu aquest video. Jo feia anys que no el veia i m'he quedat esgarrifat, no he vist mai res semblant a això en un camp d'esports. És l'agressió a Lothar Matthaus en un partit de Copa d'Europa contra el Bayern de Munich a Munich, on el R.Madrid va quedar eliminat. I fixeu-se en el final del vídeo on veureu a Sanchís que també trepitja a Matthaus, i ara aquest ex-jugador dona lliçons d'esportivitat en un diari esportiu de Madrid.

L'agressió de Pepe a Casquero comparada amb aquesta és un joc de criatures. A més abans d'això, en un partit de Copa d'Europa contra el Grasshoppers va agredir a un jutge de línia, i va ser sancionat amb dos anys sense poder jugar competicions europees.

Clica aquí per veure el video

Versió alemanya de l'agressió (clica aquí per veure el video)

I per últim recordar que va rebre un cop d'una ampolla de vidre llançada des de la graderia a Belgrado el 1977 en l'eliminatòria contra Iugoslàvia, després d'una provocació al públic.