Atenció la fera ha tornat! Aquest R.Madrid asusta! Un munt de comentaris apareixen per tot arreu: Veuràs com ja no perdran cap partit més. D'aquí a final de temporada els guanyaran tots. Enguany aquesta lliga segur que la guanya el R.Madrid. Quan el R.Madrid es posa davant ja no es deixa passar. Aquesta lliga la guanyaran de carrer. Ara amb aquest Mourinho si que corren i lluiten totes les pilotes.
Aquests són molts dels comentaris que es senten, no en cercles madridistes, que fora el normal, sinó en tertúlies de bar o al carrer d'aficionats culers. Perquè aquesta por de l'aficionat culer d'un equip que l'únic que ha fet aquests últims anys és gastar-se molts diners i no ha guanyat cap títol? Sembla que la pressió la tingui el Barça, quan hauria de ser al contrari. El culer pessimista i catastrofista torna a aparèixer, i es donen ales als comentaris que venen de Madrid de que el Barça és un equip perdedor o sempre serà un "segundón". Menys mal que sembla que les noves generacions, al haver viscut un Barça acostumat a guanyar i que no falla gaire en els seus objectius, són força més optimistes i no es deixen acovardir o intimidar per la pressió mediàtica madridista.
Però el que més em sobta és que a vegades no cal aquesta pressió, un sector de l'afició culer se l'auto posa amb una perspectiva catastrofista de les pròpies possibilitats, i l'exageració de les possibilitats del màxim rival.
Però el que més em sobta és que a vegades no cal aquesta pressió, un sector de l'afició culer se l'auto posa amb una perspectiva catastrofista de les pròpies possibilitats, i l'exageració de les possibilitats del màxim rival.
