Una frase que pot resumir aquesta jornada de lliga podria ser, "què desgraciats són aquests de l'Atletico de Madrid!!".
Potser és una mica exagerat, i fins i tot no merescut, però és que sempre els hi passa el mateix. Cada vegada que juguen contra el R.Madrid acaben perdent.
Estic segur que és l'equip de la lliga que té més ganes de guanyar aquest partit, però segurament la pressió a que es veuen sotmesos els jugadors fa que el partit sigui un dels mes fàcils de la temporada pel R.Madrid. Els jugadors, el públic, la directiva, tothom té tantes ganes de guanyar aquest partit, i dóna igual que el R.Madrid estigui bé o no abans de jugar, fa que al principi els jugadors surtin garratibats i els contraris només tinguin que aprofitar-se de les errades d'aquests. Ja són masses anys sense poder guanyar al màxim rival de la ciutat, 10 anys són molts anys i això crea pressió afegida.
En aquest partit, l'Atletico va llençar la primera mitja hora de partit, i el R.Madrid que va començar fent un joc intel·ligent només li va caldre aprofitar-se de les errades atlètiques. Ara bé, i això també ho té aquest club, quan el partit semblava sentenciat, l'expulsió de Sergio Ramos i un gol de Forlan, van fer despertar l'equip i adonar-se que podien fer alguna cosa. El partit es va tornar boig, aquí és on es sent còmode l'Atletico de Madrid, recordem la temporada passada contra el Barça al Calderon, i va arribar el segon del Kun, llavors corremi tots, però ja va ser massa tard malgrat una darrera oportunitat també del Kun que va aturar San Casillas com ja diuen per Madrid.
El Pupas sempre serà el Pupas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada