Ja fa uns quants dies que ho sabiem i a principis d'aquesta setmana van fer la presentació oficial davant els mitjans de comunicació. Ha hagut opinions per tots els gustos.
Cruyff és font inesgotable d'opinions, i que està clar és que estaràs a favor d'ell o en contra però mai indiferent.
En aquest cas com era d'esperar el seu nomenament ha creat polèmica. D'una banda els més puristes contraris al seu nomenament, i els altres els més pragmàtics.
Els més puristes diuen que el seleccionador català no pot ser una persona que fa tants anys que viu aquí i encara no se l'ha escoltat mai parlant català, entre ells el seu antic inseparable Carles Reixach, i que no s'ha mostrat mai massa sensibilitzat amb "la causa".
Els pragmàtics diuen que la resonància mediàtica que pot donar a la selecció catalana Johan Cruyff no la pot donar ningú, i el que importa ara es que se'n parli de la selecció sobretot internacionalment, i dels desitjos de tenir una selecció reconeguda internacionalment i que pugui participar en competicions oficials.
Jo m'afegeixo al grup dels pramàtics, i això no vol dir que no sigui un defensor de la llengua catalana. Crec que el resó mediàtic internacional que s'ha donat en aquesta presentació amb cap mes entrenador possible hauria passat. No ens donem compte de la sort que tenim de poder gaudir i tenir entre els nostres aquest personatge, aquesta llegenda del futbol que es admirat i escoltat arreu del mon futbolistic i també del que no ho és. A més Cruyff considero que és un geni i si ell s'implica i el deixen fer la seva, aconseguirà apart de fer gaudir als catalans d'un bon espectacle, que és el principal, de fer avançar més en les reivindicacions futbolístiques catalanes.
En aquest cas com era d'esperar el seu nomenament ha creat polèmica. D'una banda els més puristes contraris al seu nomenament, i els altres els més pragmàtics.
Els més puristes diuen que el seleccionador català no pot ser una persona que fa tants anys que viu aquí i encara no se l'ha escoltat mai parlant català, entre ells el seu antic inseparable Carles Reixach, i que no s'ha mostrat mai massa sensibilitzat amb "la causa".
Els pragmàtics diuen que la resonància mediàtica que pot donar a la selecció catalana Johan Cruyff no la pot donar ningú, i el que importa ara es que se'n parli de la selecció sobretot internacionalment, i dels desitjos de tenir una selecció reconeguda internacionalment i que pugui participar en competicions oficials.
Jo m'afegeixo al grup dels pramàtics, i això no vol dir que no sigui un defensor de la llengua catalana. Crec que el resó mediàtic internacional que s'ha donat en aquesta presentació amb cap mes entrenador possible hauria passat. No ens donem compte de la sort que tenim de poder gaudir i tenir entre els nostres aquest personatge, aquesta llegenda del futbol que es admirat i escoltat arreu del mon futbolistic i també del que no ho és. A més Cruyff considero que és un geni i si ell s'implica i el deixen fer la seva, aconseguirà apart de fer gaudir als catalans d'un bon espectacle, que és el principal, de fer avançar més en les reivindicacions futbolístiques catalanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada