dimecres, 25 de novembre del 2009

Lliçó de futbol

Primer de tot he de demanar perdó pel meu derrotisme culé que va aflorar a la meva última entrada en aquest bloc. Vaig dubtar de la qualitat dels jugadors i de l'estil de joc de l'equip, i a més quan en la meva entrada de presentació havia dit que no parlaria de tàctiques ni jugaria a fer de tècnic.

La veritat és que ahir el Barça va fer una demostreació de força, i a més sense els dos jugadors més determinants com Messi i Ibrahimovich.
Vaig començar a escoltar el partit tranquil, pensant que guanyaríem, no perdo mai l'esperança en aquest tipus de partits em fan més por el anomenats partits trampa, però la veritat és que el fet de no jugar amb Ibra i Messi d'entrada m'inquietava però pensava que l'Inter no arriscaria i a la segona part sortiria la parella a intentar definir el partit, però amb la por de recaure de cara al partit amb el R.Madrid o fins i tot de cara al Mundial de clubs.
Sempre escolto el partit per Catalunya Radio amb el mestre Joaquim Maria Puyal, però a vegades faig una mica de zapping radiofònic i paso a escoltar la Cadena SER que són sota el meu parer una colla de holligans centralistes. I en vaig tenir prou amb 30 segons, abans de cada partit de la Champions fan una porra i cap dels comentaristes donaven guanyadors al Barça. Això em reafirma el que penso, la barcelonitis s'ha instaurat a Madrid, tenen por de que el Barça guanyi la Champions a Madrid, ho reconeixen periodistes de Madrid com Alfredo Relaño del diari AS en el seu article Etoo vuelve a jugar para el Madrid, que no és pas un article que demani que Etoo fagi gols contra el Barça, llegiu-lo està força bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada