El R.Madrid parla català

Això no ho dic jo, ho diu un article d'ahir del diari Marca on parlava de que al juvenil A del R.Madrid hi juguen  6 jugadors catalans, o que vivien a Catalunya cal matitzar, a més de dos més al juvenil B, un de bastant futur com Pol Roigé. "El Madrid juvenil parla català" (Diario Marca 14-10-2011).

Pol Roigé

Aquesta notícia té diferents enfocs, per tant no ho voldria tractar només des d'un punt de vista.

Sembla que els futbolistes catalans estiguin de moda, recordo fa bastants anys (com passa el temps de depressa!) després del Mundial de 1978 a Argentina que van guanyar els organitzadors es va crear una febre entre tots els equips que es consideraven importants a Europa per tenir futbolistes argentins, i si eren internacionals millor és clar, després va venir l'època dels jugadors balcànics, Suker, Mijàtovic i companyia, no fa gaires anys els cotitzats van ser els jugadors africans (Etoo, Drogba, Essien, etc.), i ara sembla que arriba l'etapa dels jugadors catalans i espanyols, com malauradament s'identifica aquesta fornada de jugadors a Europa i a la resta del món, molt pocs identifiquen el fenòmen català. 

Suposem que això es degut al triomf de la selecció espanyola en l'Eurocopa i el Mundial de Sudàfrica, esdeveniments molt seguits a tot el món, i als triomfs del Barça en els darrers anys en la lliga BBVA i la Champions League

Una altra lectura que se'n pot fer és la feina ben feta que es fa des del Barça i la resta del futbol català.

No és casualitat tota la quantitat de futbolistes que surten del futbol base català, no és que els catalans estiguem millor dotats per aquest esport (enorme tonteria), no és que tinguem els millors entrenadors (com si que he sentit dir), no és que tinguem les millors instal·lacions (clubs anglesos, italians i el mateix R.Madrid a Valdebevas tenen millors instal·lacions), no és que sapiguem ara vendre millor el producte que abans i millor que ningú.
La causa, crec jo, és la paciència en creure en un projecte i en la manera de fer-ho i aplicar-ho.

Ara bé, tot això que he dit no garantitza èxit perpetu, arribarà un dia en que la fornada de jugadors no serà tan excel·lent, i els resultats empitjoraran, i aquí és on de veritat s'ha de veure que la gent creu en aquest projecte, no caure en els missatges derrotistes, que n'hi haurà, ni en les falses expectatives en altres idees futbolístiques que tornarien a una altre mai no acabar, i en el futbol català ja sabem el que és això.