El R.Madrid com tots els clubs té la seva idiosincràsia, les seves particularitats i la seva manera d'actuar i entendre l'esport. Tothom amb els nostres defectes i les nostres virtuts, però a vegades aquests defectes que per a ells segur que no ho veuen així no poden mai menysprear al contrari, i això crec que és el que ha passat en aquest cas de l'eliminació de la Champions League del R.Madrid davant l'Olympique de Lyon.
Aquí hi ha dos coses a valorar, avui en dia es tendeix a exagerar les coses però quan més expectatives crees més gran és la pressió i més forta serà la caiguda si aquesta es produeix, també es veritat que bona part d'això en té la premsa de Madrid ja que des de la directiva només es va dir que era un projecte il·lusionant i espectacular i l'entrenador (sempre la gran víctima) mai va prometre títols, ara bé alguns jugadors com ara Sergio Ramos ("Ganaremos 3 a 0") van caure en el parany i això que en un principi estava pensat per auto motivar-se i posar por al rival va servir com han declarat després per extramotivar als jugadors del Lyon que es van sentir menysvalorats i afrontats. Mai no et pots mostrar temerós perquè se't poden menjar però tampoc humiliar-lo, encara que crec que a l'afició del R.Madrid els agrada aquestes demostracions de força i superioritat. I amb això passo a valorar el segon punt. El R.Madrid té una gran història, això és el seu gran orgull i els ha convertit en llegenda i punt de referència a Europa, però també també en són esclaus i els crea una dependència de la competició europea i si no la guanyen és un fracàs, a més el model que els va portar a guanyar la majoria d'aquestes copes es fonamenta simplement en tenir els millors jugadors i això no sempre és sinònim d'exit.
Per últim comentar la manca de paciència en un projecte, fonamentalment per les urgències comentades anteriorment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada