Gràcies Pep

Ja sé que no seré gens original, i que aquests dies multitud de diaris, blogs, webs, etc.. dedicaran molts articles a donar les gràcies a en Pep Guardiola.

Potser però ens pot semblar que 4 anys com a entrenador del Barça han estat pocs per a deixar-ho. Potser podem pensar que ara que l'equip ha deixat de guanyar, que no és el mateix que perdre, dos títols com la Lliga i la Champions, no és el moment de plegar. Potser podem pensar que ho ha deixat perquè no veu als jugadors prou motivats per a continuar amb aquest cicle guanyador. Potser podem pensar que hi ha jugadors que  tenen problemes amb l'entrenador o amb el seu entorn i el que fan fora del camp. Potser podem pensar que no se sent recolzat al 100% de la junta directiva, que recordem que no van ser qui el van posar d'entrenador, si no la directiva de Joan Laporta que no es precisament sant de la devoció de la directiva actual.

Guardiola ha estat en només 4 temporades l'entrenador més important que ha tingut el club, el que més títols ha guanyat, però per a mi el més important és que malgrat ara potser sortiran veus que el critiquin o menyspreïn el que ha fet, és l'entrenador que més ha unit el barcelonisme i el que ha ajudat més a canviar la manera d'actuar del l'aficionat culé.
Després de Cruyff, que va ser el que va iniciar aquest canvi de filosofia de club, juntament amb Reixach val a dir, Guardiola ha estat el que ha perfeccionat aquesta idea