El Atleti

De les 10 ultimes visites del R.Madrid en lliga al Vicente Calderon, el balanç és el següent: 9 victòries del R.Madrid i un empat.

Bagatge decepcionant per un equip que té justament com a màxim rival el R.Madrid.

L'Atletico de Madrid té el quart pressupost de la lliga BBVA, només superat pels dos clubs grans i el Malaga, que aquest any gràcies als diners del seu propietari àrab ha augmentat espectacularment. O sigui, un club que tradicionalment és el tercer de l'estat, també en quant a seguidors. Una afició molt fidel i diuen una de les millors d'España.

L'Atleti conegut també popularment com els "colchoneros" però també com "el pupas". 

Com és que any rere any l'Atleti de Madrid perd davant el seu gran rival?

No hi ha partit que els seguidors "matalassers" tinguin tantes ganes de guanyar, però aquestes ganes s'han convertit en una obsessió i això fa que els jugadors juguin massa pressionats i a l'hora angoixats.
Tots els partits tenen una història semblant, sobretot al Vicente Calderon. L'Atleti comença amb moltes ganes, pressionant i molt animat pel públic, poques ocasions però molt voluntariós, i en canvi el R.Madrid jugant força tranquil, molt més que en la majoria de camps, i amb rivals molt més dèbils, suposo per la confiança i no sentir-se pressionat, pot jugar còmode perquè el que la té és el seu rival, i llavors encara és més perillós.

I llavors a la primera de canvi, quasi sempre en la seva primera oportunitat passa el de sempre, marca el R.Madrid.

I de l'eufòria es passa en pocs moments a la depressió. Aleshores el partit es converteix en un plaer pels jugadors del R.Madrid. La decepció es fa cada vegada més gran a mesura que passen els minuts i ni tan sols l'orgull surt en cap moment, tornen de cop els mals sons d'altres anys, i la incapacitat es fa palesa en tots moments. I el final no pot ser més trist. Com sempre.