El virus FIFA ataca de nou

Com sempre, i més a aquestes èpoques de la temporada els partits internacionals de seleccions són una incomoditat, tallen les competicions de clubs, on els aficionats hi estan molt capficats, ja que ara és quan comencen a decidir-se les coses i arriben els partits més importants i bonics de seguir. Són uns partit importants de classificació pel proper Mundial de Brasil, les seleccions s'hi juguen molt, però ara aquí hi estan ficats amb calçador, no és el seu moment. Jo, com ja he exposat altres vegades tinc la meva teoria de com haurien d'estar posats aquests partits durant la temporada, separar la temporada en dues, la de clubs i la de seleccions, totes dues més curtes i més concentrades però mai barrejades, i aixií també l'atenció dels aficionats es centraria només en una cosa.
I a més, molt important, no es farien mal una a l'altra. Sobretot per l'esmentat Virus FIFA.

L'últim cas, el jugador del Barça Jordi Alba, que a més fa créixer la nòmina de lesionats a la defensa blaugrana, el que fa que la polèmica sigui més gran i se'n torni a parlar més. I no només ho dic pel Barça, a una de les últimes concentracions de seleccions el R.Madrid va sortir força perjudicat.

Com sempre, aquest esport, el futbol, envoltat de polèmiques que semblen que es podrien solucionar.
O potser no hi ha interès en solucionar-ho?
Potser en la polèmica constatnt es viu millor i cresa més expectació, polèmica, etc.. i això ven més, per tant crea més beneficis?
Preguntes que dificilment sabrem les respostes.

Eurocopa 2012

No sé si ho havia dit alguna vegada, però no sóc molt amant d'aquests tipus de competicions. 

La veritat és que el futbol de seleccions no em desperta massa interès, potser sóc una "rara avis" en el món del futbol, però no li trobo l'alicient que té la competició de clubs, ni el mateix nivell futbolístic.

Seleccions com ara la mateixa Polònia, Irlanda, Grècia, i alguna més, no tenen ni jugadors ni equip que donin l'espectacle demanat per un event d'aquest calibre.

La selecció espanyola "la roja" sembla la clara favorita, només Alemanya potser li pot plantar cara. Llavors hi ha un grup de seleccions clàssiques com Itàlia, Anglaterra, França, i per últim alguna sorpresa que pot sortir, però que difícilment pot arribar a la final. 

Com sempre la primera fase tindrà poques sorpreses, i el veritable campionat començarà a partir de quarts de final, on poden començar a caure seleccions importants.

L'estafa de les seleccions

No sé si m'agafa molt cremat per tot el que sento al meu voltant de molts temes diferents, la crisi, les multinacionals, els bancs, el centralisme, el Peces Barba, etc.., però tal com vaig dir en l'aterior article, les seleccions fan el que els hi dóna la gana.

La selecció xilena ha convocat a Alexis Sánchez abans de saber si està recuperat de la lesió i sense haver estat donat encara d'alta en el seu equip, el Barça. I ara m'assabento que Amorebieta, jugador de l'Athletic de Bilbao, ahir es va lesionar i en té per dues setmanes, també ha estat convocat per la selecció veneçolana. "Amorebieta convocado por Venezuela pese a su lesión", article del diari As. 

Fins quan els clubs professionals de les millors lligues europees, que és on hi ha els millors jugadors del món, que cobren contractes multimilionaris, es planten davant la UEFA i la FIFA, que són les causants d'aquest desgavell, i els hi donen un ultimatum. O arreglen això o se separen de les federacions, que són un niu de vividors, o formen una o varies lligues professionals europees sense cap vincle amb ningú, com ara l'esport professional americà, NBA per exemple.

Jo dono abans d'aquesta ruptura traumàtica, que és el que realment a mi m'agradaria, una solució que permetria coexistir el futbol professional de clubs i les seleccions, i és una solució que no me la invento, ja existeix en altres esports professionals, com ara el hoquei gel.

La coexistència tracta en que es facin les dues competicions però mai les dues a la vegada, m'explico.
Organitzar ligues professionals de clubs, poden ser a nivell intern de cada país o europees, això fora un altra tema a discutir que podem tractar en un altre article, lligues que foran non-stop, o sigui sense parar, molt intensives, des de que comencen fins que acaben. I per altra banda la FIFA i la UEFA organitzen igualment el seu Mundial i la seva Eurocopa respectivament.
Com es coordina tot això? El Mundial i l'Eurocopa, o el campionat de cada continent, s'alternen cada dos anys, el 2012 hi haurà Eurocopa a Polònia i Ucraïna i el 2014 hi haurà Mundial al Brasil. Fins ara les seleccions que anaven a aquests campionats havien de passar unes lliguetes classificatòries per grups, on jugaven amb seleccions tan poderoses com San Marino o Andorra, sense voler faltar al respecte a aquests països. A més cada mes les seleccions siguin o no oficials, tenen dret a dos partits, la majoria de vegades amb afany recaptatori sigui a la part que sigui del món.
Per evitar tot això crear unes lligues mundials de seleccions, o sigui, organitzar un Mundial A amb les millors seleccions, un Mundial B, i un Mundial C, i així fins que convinguès, i el mateix amb els campionats continentals. I abans de cada Mundial o campionat continental deixar a les seleccions 1 mes de preparació per poder preparar l'equip, fer amistosos, etc.., el que cregui millor cadascú.
Això fent un supòsit posant-li dates en relació al calendari actual de competició, sortiria una cosa semblant a això:
Cada club comença la pretemporada a l'agost, a mitjans més o menys, tenint en compte el mes de vacances dels jugadors.
La temporada comença al setembre i acaba a finals d'abril. Tenint en compte que una lliga de 20 equips són 38 jornades, hi ha temps suficient per fer tots els partits.
A principis de maig les seleccions comencen la seva preparació, entrenaments, partitis amistosos, etc..
I els campionats (Mundial, Eurocopa, etc..), comencen a mitjans juny fins que acabin abans del 10 de juliol, en 3 setmanes es pot organitzar un campionat de seleccions, per exemple l'Eurocopa del 2012 es farà del 8 de juny a l'1 de juliol.

Crec que amb això es soluciona tot aquest problema, tothom cedeix en part quota mediàtica, però ningú es queda sense fer el que vol, i si sap administrar bé el temps que disposa en exclusiva pot treure força rèdit de tot això.  L'única pega a aquest calendari fora la Copa d'Àfrica que la volen fer durant el mes de gener, suposem per la calor de l'estiu.

A qui es deuen els jugadors?

Hem escoltat en algún article, en veu baixa és clar per què es un tema tabú, molt delicat de tocar, que Gerard Piqué ha jugat més minuts amb la selecció espanyola que amb el Barça aquesta temporada, i el mateix Guardiola s'ha encarregat de tirar terra damunt per què els seus jugadors no siguin maltractats per aquesta polèmica. Guardiola ha declarat que Piqué s'hauria lesionat igualment jugant amb el Barça. o notícies d'última hora dient que li sorprèn que es lesionin poc.
Això no deixa de ser l'estratagema del Senyor Guardiola, és el seu joc que fins ara li ha anat bé, treu pressió als seus jugadors, segueix el joc mediàtic i no vol ser l'origen de falsos conflictes, però en realitat els seus pensaments i comentaris als seus col·laboradors més propers deuen ser de queixa, crítica i reprovació d'algunes actituds d'alguns dels seus jugadors i del poc tacte i egoísme, només mirant pels seus interessos,  de les respectives federacions i els seus empleats.

Segons un article a la web del diari Sport "Alexis reaparecerá antes con Chile que con el Barça", el jugador del F.C.Barcelona Alexis Sánchez que porta dos mesos lesionat està a punt de rebre l'alta mèdica, es calcula uns deu dies, i serà llavors quan haurà d'anar convocat amb la selecció del seu país Xile, i aquest fet farà que el jugador que cobra del F.C.Barcelona, que s'ha recuperat de la seva lesió. El seleccionador xilè Claudio Borghi ja ha manifestat que per a ells és fonamental la participació d'Alexis, "No tenemos otro Alexis· ha dit. A més en una web xilena va aparèixer que la federació xilena, a través del seu gerent  Felipe Correa, presionava al jugador per forçar la seva recuperació i així poder jugar els partits de classificació del Mundial de Brasil del mes de novembre.

L'últim partit del Barça contra el Sevilla el capità Carles Puyol no va jugar per unes molèsties al pubis, i sembla que aquest proper partit contra el Granada tampoc anirà convocat. Un jugador de 34 anys, que ho ha guanyat tot amb el Barça i la selecció, que ve d'una lesió que l'ha tingut 8 mesos aturat, pot també passar el mateix cas que Alexis quan es recuperi, que suposem serà aviat. I jo em pregunto, què té a guanyar Puyol arriscant d'aquesta manera sobrecarregant-se de partits a la seva edat i amb l'historial de lesions que està patint últimament?

I cito només jugadors del Barça per què ara és el més perjudicat degut a la quantitat d'internacionals titulars en les seves seleccions que té, i de ser el que més a mà tinc i més conec. Però recordant altres casos, em ve a la memòria Maceda en aquell temps jugador de R.Madrid que es va lesionar greument amb la selecció espanyola i ja no va poder tornar a jugar al futbol, i tot això sense rebre cap indemnització el seu club, cosa que em sembla que ara si ha canviat però crec que són ridícules. 

Amorebieta

Vull des d'aquesta pàgina primer felicitar al futbolista per l'èxit individual que ha tingut amb la selecció de Veneçuela en el darrer partit de seleccions sudamericanes classificatori pel Mundial de Brasil del 2014, i segon fer extensiva la felicitació a la selecció i l'afició futbolística de Veneçuela, país que fins fa poc no gaire aficionat al futbol, l'esport més popular és el beisbol, per haver guanyat a una de les primeres potències futbolístiques mundials i fer-ho per primera vegada, Argentina, amb totes les estrelles que té amb Messi al capdavant ( pobre Messi amb la seva selecció!).

Però l'objectiu del meu article va dirigit a la caverna espanyolista que s'havia mofat d'aquest futbolista pel fet d'anar a una selecció de nivell inferior, fins ara per què té una sèrie de futbolistes molt interessants i que coneixem a la lliga espanyola (Arango, Rondón, etc.).
Amorebieta és un jugador vasc i de pares vascos de l'Athletic club de Bilbao, que per casualitat, segons les seves pròpies paraules, va néixer a Veneçuela on els seus pares s'hi van tralladar per questions de treball, i quan tenia ell 2 anys van tornar al país vasc, i des de llavors no ha tornat a tenir més relació amb el seu país de naixement fins que el maig de 2008 el seleccionador de la selecció vinotinto (nom pel color de la seva samarreta) li va oferir la possibilitat de ser seleccionat per Veneçuela. El jugador des d'un principi es va mostrar disposat a jugar-hi però segons el van informar hi havia una normativa de la FIFA que al haver estat internacional sub-19 amb una altra selecció i no haver demanat el canvi abans dels 21 anys ja no podria jugar amb la selecció vinotinto. Però aquesta normativa es va derogar el 2009, i llavors el que havia de fer es demanar-ho per escrit, i va ser convocat per Veneçuela abans de fer-ho, però el jugador va renunciar anar-hi encara que va dir que no era definitiu i que deixava les portes obertes.
L'estiu de 2011 Joaquín Caparrós, quan encara era entrenador de l'Athletic Club, es va negar o va posar impediments a que anés a jugar amb Veneçuela. Què hauria passat si els rumors haguessin sigut per jugar amb la selecció espanyola?  Caparrós s'hauria oposat a aquesta possibilitat? La premsa espanyola hauria actuat de la mateixa manera?
El que va passar és que aquell estiu Vicente Del Bosque va convocar tres jugadors novells per a la selecció (Botia, Montoya i Dominguez), i Fernando Amorebieta no hi era. No sabem si això el va fer canviar d'opinió però pocs dies després d'això anunciava que acceptava anar a la convocatoria veneçolana.
Llavors un sector de la premsa de Madrid va arremetre contra el jugador pel fet de voler jugar a la selecció veneçolana amb el que comporta de renunciar per sempre a jugar amb la "roja". La majoria per què no se'ls hi notés el llautó ho van fer en tó irònic i burlesc, traient importància al fet dubtant de la qualitat del futbolista i que no tenia la suficient per ser convocat per la roja. Ara quan Amorebieta ha estat el protagonista d'una fita històrica per a la selecció veneçolana el silenci ha estat absolut. Però quan la proesa la fa un esportista estranger nacionalitzat (exemples com "Juanito Muehlegg, Glory Alozie, Serge Ibaka, Marcos Senna, Ivan Pérez, i una llarga llista) tot són lloances.

Val a dir que Amorebieta va ser internacional espanyol en les categories inferiors, disputant de titular la fase final de l'Europeu sub-19 del 2004 a Suïssa que va guanyar, juntament amb jugadors tan coneguts com Albiol, Sergio Ramos, Soldado y David Silva.

I com a homenatge a Fernando Amorebieta i a la selecció vinotinto, el video del gol del triomf davant Argentina.

Això ens pot petar a tots a les mans

Molta polèmica en la última convocatòria de la selecció espanyola pel partit amistós d'avui contra Mèxic. L'entorn del Barça ha criticat molt la convocatòria de set dels seus jugadors sobretot pel fet que aquests tornaran a jugar amb "la roja" abans que ni tan sols hagin entrenat una sola vegada amb el seu club. 

                                                                                                                                                                          

Aquí hi ha molts comentaris a fer i per tots els gustos i colors.
Per a mi el gran culpable de tot aquest enrenou és la FIFA que permet amb el seu afany de protagonisme i recaptatori, crec que és la màfia legal més gran del món,  i totes les que se'n deriven (UEFA i federacions estatals),  aquests desgavells de partits amistosos i competicions sense cap ordre ni coherència. I també tenen molta culpa els clubs perquè sent els que paguen als jugadors no es planten davant els organismes futbolístics internacionals i es neguen a cedir més jugadors si no es fa d'una vegada per totes un calendari de partits per a tota la temporada on no es barregin contínuament els partits de club amb els de seleccions, un model de temporada que es pugui utilitzar tots els anys amb petites variacions. La meva proposta no és gens original ja que l'utilitzen en altres esports i força coneguts com el hoquei gel o el bàsquet amb petites matitzacions. En el fons del que es tracta és que cadascú tingui el seu espai de temps en exclusivitat però no barrejat; primer la temporada de clubs, i quan acaba aquesta les competicions internacionals amb un període previ per preparar-se i fer amistosos si cal. Ara bé, per poder fer això les seleccions han d'estar classificades prèviament. I com fer això? Doncs com ho fan amb el hoquei sobre gel per exemple, amb un Mundial A, un Mundial B, i succesivament si calgués, amb un sistema de lliga amb descensos i ascensos. Crec que amb aquest sistema es garantiria l'espectacle assegurat, perquè sempre competirien amb seleccions del seu nivell, i al Mundial A les millors.
Si no es posen tots d'acord i no aturen aquesta bogeria de partits això pot anar en curt termini en detriment de l'espectacle, ja que la massificació de partits al llarg de tot l'any augmentarà el nombre lesions, la disminució d'espectadors per avorriment, i com a conseqüència la baixada d'ingressos publicitaris, etc.

 

Per ara un Mundial força discret

Un Mundial força discret per no dir de pena.

En aquest Mundial de Sudàfrica encara no he vist cap partit ni cap selecció que m'hagi fet gaudir de veritat d'un espectacle digne de l'expectació de l'event esportiu, que passa per ésser el  més important del món esportiu després dels Jocs Olímpics. Molta entrega, lluita, coratge, i sobretot molta tàctica defensiva per por a no perdre. Potser els aficionats de les seleccions que juguen ho veuen molt emocionant i disputat, ja que la majoria dels partits es decideixen per petits detalls, però els que ho veiem des de fora d'una manera imparcial diriem que és bastant ensopit.
Si parlem de les seleccons a priori favorites hi ha de tot, encara que res definitiu per què encara queden un o dos partits a cada selecció per acabar la 1a fase i totes encara es poden classificar o ser eliminades. Comencem pels fracasos de la francesa i l'anglesa, la primera amb greus problemes de disciplina interna amb un seleccionador Domènech de poca personalitat que no sap controlar els egos dels jugadors molts d'ells professionals de gran prestigi i èxit, i la selecció anglesa on no lliga gaire bé el joc que els fa fer Fabio Capello amb la manera de jugar històricament a les illes britàniques.

La selecció argentina tampoc ha convençut però com que té per mi la millor davantera del món amb això, i malgrat l'entrenador, en tenen prou. La selecció brasilera de la mà del seu seleccionador Dunga ha abandonat el "jogo bonito" per un futbol molt més pràctic amb la totalitat dels jugadors que estan a les millors lligues europees i que tenen un perfil més aviat defensiu, el que fa que la selecció brasilera no sigui l'atractiva que era abans, és un futbol més efectiu i competitiu que potser donarà més bons resultats que en anteriors mundials que no es cuidaven tant d'un bon plantejament i organització en el camp i ho basaven tot en el talent individual, per això jo penso que és una clara favorita per arribar a la final. La selecció italiana com sempre ha començat malament, mal resultat i joc pitjor, però no cal fer cas, quasi sempre comencen igual i del joc no cal parlar no l'han fet mai bonic i si ho han intentat han fracassat, cadascú ha de fer el que sap fer i explotar-ho el millor que pugui.

La selecció alemanya ha arribat força renovada, diuen que és una selecció molt jove i de futur per treurés la pressió, han començat regular però en els mundials sempre es creixen i amb algun veterans que encara rendeixen sempre seran perillosos.

I per últim la selecció espanyola, que mai ha fet res important en els mundials, per una raó o una altra no han passat mai de quarts de final. Sembla que ara o mai, la qualitat dels seus jugadors, la moral després d'haver guanyat l'Eurocopa i un seleccionador que no es tornarà boig i farà jugar els jugadors com en el seu equip amb l'estil del Barça, tot això unit a que les demés seleccions no mostren res fora de sèrie tret potser de Brasil, fa que aquesta potser sigui la seva oportunitat si no em penso que no tornaran a tenir una oportunitat com aquesta.

Els negocis de la FIFA

Cada vegada que veig el senyor Joseph Blatter per televisió, o llegeixo alguna cosa sobre la FIFA se m'alteren els nervis. No hi ha res més mal organitzat, més corrupte i més mafiós en el món de l'esport que les competicions que organitzen aquesta gent, per dir-ho d'una manera suau.

La FIFA és organització que en teoria és una entitat de caire internacional sense ànim de lucre, i el seu objectiu fonamental és la promoció del futbol per tot el món.

En els estatuts de la FIFA, en les disposicions generals, el punt número dos referent als objectius de l'associació registrada a Suïssa, primer punt suspitós, el primer apartat diu:

. Millorar constantment el futbol i promoure'l a tot el món considerant el seu caràcter universal, educatiu i cultural, així com els seus valors humanitaris, particularment mijançant programes juvenils i de desenvolupament.

Qualsevol semblança amb la realitat és pura ficció. La FIFA actualment és una màquina pensada exclusivament per fer diners.

La mà d'Henry. La main de Dieu

A vegades el resultat d'una competició esportiva depén d'un instant, molts esforços i interessos es resolen en segons, i es converteixen en polèmica quan el que ha de decidir sobre la validesa de la jugada és una altra persona com l'àrbitre.
Si tot entrés en un conflicte d'interessos esportius ens mouriem dintre del normal i l'esperat, ara bé quan barrejem els interessos econòmics de l'esport professional la cosa es complica, i quan a sobre hi fiquem els polítics ja podem arribar a fites delirants.
El govern d'Irlanda, per decissió del seu parlament, ha demanat a la FIFA que es repeteixi el partit. Com era d'esperar aquesta a rebutjat la demanda. Ara ho demana la federació irlandesa. I jo em pregunto quantes vegades aquesta federació haurà també rebutjat demandes de repetir partits, en partits que organitza ella? Seguríssim que no les ha acceptades. Les normes del fubol són aixií ens agradin o no, el que hem de fer en tot cas és canviar-les. I el que generalment passa es que aquestes persones que ara criden tant, quan es reuneixen i tenen la possibilitat de canviar les normes no ho fan.
Després el president de la república francesa Sarkozy ha demanat perdó al govern irlandés, però que s'han begut l'enteniment!, és només una competició esportiva no un conflicte bèlic.
I relacionat una mica amb això, el partit de desempat entre Algèria i Egipte, ho qualificaria d'al·lucinant i fora de tota llògica, només uns apunts. 14 morts i 250 ferits en accident de trànsit en les celebracions a Algèria, 146 atacs de cor durant el partit sense cap mort, l'ambaixador d'Algèria a Egipte ha estat retirat en previsió de no patir cap mal, i les relacions institucionals entre tots dos països estan en crisi.
Sense comentaris.