Maneres de protestar

És evident que la gent només es queixa quan li afecta alguna cosa, i això ho fa tothom i en tots els àmbits de la vida. Encara no he vist ningú queixar-se perquè li apugen el sou.

A més el sentit de la solidaritat és molt peculiar, podem ser solidaris amb algú que està molt lluny de nosaltres, i que sabem que no es competidor nostre, que no ens afectarà, i que fem bé d'ajudar-lo, i ens sentim reconfortats quan ho fem, i amb la sensació d'haver-nos alliberat de la càrrega de tot el que em fet malament, de netejar la nostra consciència.

Però aquest sentit de la solidaritat no es dóna mai entre competidors per un mateix espai o objectiu. I això és el que li passa al futbol, i sobretot a la lliga BBVA, o que algú coneix com la lliga de las estrelles.

Tots els equips, i ara parlant dels equips de futbol de primera divisió, protesten d'alguna manera quan les errades arbitrals els han perjudicat, el que passa és que hi ha equips que pel seu ressò mediàtic no se'ls fa gaire cas, no és el mateix que protesti el Racing de Santander que el Sevilla, ji encara més si el que ho fa són el Barça o el R. Madrid.

Aquests dos equips arrosseguen una quantitat molt gran de seguidors i de mitjans de comunicació que parlen constantment d'ells, el que fa que les protestes que poden fer arriben a quasi tothom, i poden fer molta pressió als estaments organitzadors a través dels mitjans de comunicació que saben que aquests equips arrosseguen molts seguidors i això fa que aquests parlin fonamentalment del Barça i R.Madrid perquè així tindran bones audiències o vendes.

Ara bé, partint de les bases que em dit abans, sempre s'han de complir uns mínims de formes en la manera d'efectuar aquestes queixes, i en això, sobretot des que hi ha el senyor Mourinho com entrenador del R.Madrid, hi ha moltes diferències entre els dos clubs grans.

I ara, on està el Villarato?

Ja fa unes quantes jornades aquesta temporada que les equivocacions arbitrals, que jo sempre he defensat com a conseqüència lògica del joc, estan afavorint més al R. Madrid i perjudicant al Barça.

El R.Madrid ja està 10 punts per davant del Barça, sembla que tenen la lliga força ben encaminada, tot a tornat a la normalitat segons l'entorn de la caverna mediàtica.

Ara resulta que els àrbitres no s'equivoquen, i que si ho fan encara s'equivoquen més a favor del Barça. Com es veu en la imatge superior d'un fora de joc inexistent d'un jugador del Mallorca.

Quan el R.Madrid guanya sempre ho fa per qüestions futbolístiques, quan ho fa el Barça s'ha de mirar el partit amb lupa.
Quan guanya el R.Madrid només compten les jugades que fan ells, les que fan els contraris no són importants o passen desapercebudes. Quan guanya el Barça qualsevol jugada pot canviar el desenvolupament del partit, sempre que sigui en contra dels interessos del Barça.

No posaré exemples ja que em posaria a la seva alçada.
Tot això és molt subjectiu i cadascú ho vol veure a la seva manera.

Si vols, encara que vegis una jugada repetida 50 vegades pots trobar l'excusa per justificar que alló ha estat ben xiulat o mal xiulat.

Saber perdre i saber guanyar

Aquest passat cap de setmana el Barça va perdre contra el Getafe i el R.Madrid va guanyar contra el seu rival local l'Atleti de Madrid. I hem vist com gestionen les victòries i les derrotes els dos equips, i encara més la maquinaria mediàtica que rodegen a tots dos.

 

Declaracions de Mourinho després del partit, on mostra la seva soberbia provocativa de sempre, amb frases com aquesta "Las espinilleras de carbono son caras, pero merecen la pena".

On està ara el canguelo, el villarato, Platini, Villar, els fores de joc inventats, les línies o els jugadors borrats de les imatges, les manipulacions de videos, etc..., i tantes i tantes difamacions sense cap base verídica. I com a exemple aquesta foto, de quan les coses els anaven millor, o com ells volien, en una pancarta dels Ultrasur, encara que sé quin tipus d'individus són però mostra el pensament majoritari del madridisme, o del més radical, en una eliminatòria de Champions el 2004.

I aquesta? Que els hi sembla el que permet aquestes pancartes.

 

Sense comentaris.

S'ha parlat molt també de la duresa del joc de l'At. de Madrid, i sobretot per una entrada a la vedette madridista Cristiano Ronaldo per part de Perea. La veritat és que l'entrada és molt dura i espectacular, i el teatre que fa després Cristiano encara més, però no ho és menys com ens han recordat tots els foros de seguidors de l'Atleti, que l'entrada que va fer Cristiano aquest mateix any en eliminatòria de la Copa del rei a Ujfalusi. I encara diria més, si analitzem minuciosament, com fan des de la caverna, veurem que l'entrada de Cristiano és molt més greu i podria haver fet molt més mal que la de Perea, per què veiem que l'entrada de Cristiano va directament al mig del turmell i la de Perea passat aquest i cap a la punta del peu: Cristiano va continuar jugant, llavors no va ser tan greu encar que ens han dit que no ha pogut entrenar, però si anar a veure un torneig de tennis a Londres ni 24 hores després del partit, i ja veurem com jugarà aquest cap de setmana al Molinon.

Benvinguts a l'espectacle de nou

Fa temps que no feia cap entrada a aquest bloc, ja n'estava una mica cansat de denunciar les males maneres que ja passen de la ratlla en aquest esport professional que és el futbol, però la manipulació de la informació i la tergiversació dels fets en interessos propis ja passa del denunciable.

Aquesta passada Supercopa d'España, la qual el R.Madrid havia preparat molt acuradament i dirigint tota la pretemporada amb l'objectiu de guanyar-la, han ocorregut uns fets denunciables.

Tothom s'ha posat d'acord en que els fets han estat lamentables, ara bé a l'hora de carregar responsabilitats tothom ha arribat a unes conclusions molt interessades.

Perquè hem arribat a un estat d'excitació tan gran?

Són conscients els dirigents, els periodistes i alguns esportistes implicats en el perill que tot això pot desencadenar?

En què s'està convertint aquest esport? O ja no és un esport i és només un burd espectacle on tot s'hi val? 

Per una vegada estem d'acord Sr. Relaño

I que no serveixi de precedent, però l'article d'avui al diari As digital titulat "El Madrid y las siete jornadas que quedan" és completament realista de la situació actual del futbol a la lliga espanyola, per primera vegada baixen del pedestal dels madridistes que es pensen que es seu eternament, i veuen que les coses poden canviar i ara toca una època blaugrana i que a més sembla que pot durar força temps.

L'inventor del Villarato, responsable de moltes portades incendiàries i malintencionades sembla que la força de la llògica l'està fent entrar en raó, encara que no perd l'esperança, que ho trobo llògic com a part interessada que és per intentar vendre més diaris. De totes maneres Sr. Relaño perquè no es cregui que li tinc admiració aquí poso algunes de les portades del seu diari prou significatives.

 

Conseqüències del Villarato

Això del Vilarato és increible, és la paraula de moda del futbol espanyol, tothom opina d'ell , que si hi ha villarato que si no n'hi ha, la premsa de Madrid, la premsa de Barcelona que en un principi no en feia cas però que ara que veu que pot tenir els seus efectes està contraatacant, els aficionats al futbol en general, l'altra dia vaig tenir una discussió amistosa amb un amic meu perico que defensava que sí, i fins i tot els que diuen que tan els hi fa el futbol però hi volen posar cullarada per fastidiar una mica.
L'última ha aparescut en un blog com aquest, un blog en castellà dedicat exclusivament a rebatre i criticar aquest famós terme, el blog es diu "El Villarato. Aventuras y desventuras de una divertida conspiración", seguiu-lo per què és una divertida rèplica i ben documentada de la farsa d'aquesta teoria que volen convertir en ideologia. L'últim article penjat titulat "Decálogo del Villarato", és un perfecte resum d'aquest nou pensament filosòfic:

DECÁLOGO DEL VILLARATO.

1. PRINCIPIO DE LA SUPERLATIVIDAD. Juzgarás las jugadas en contra del Barça con toda la vehemencia posible y las considerarás sancionables con el más duro castigo. Ej. Entrada de Messi en Gijón o expulsión de Piqué el otro día.


2.PRINCIPIO DE LO INFIMO. Juzgarás las jugadas en contra del Madrid con la mayor comprensión posible y siempre como mal arbitradas en contra del equipo blanco. Ej. Cristiano realmente no quería pegar a Mtiliga y sólo la unión de mala suerte, genética deficiente del malaguista y genética superlativa de Cristiano, amen de su forma de correr, provocó el desperfecto en el resotro del jugador danés.


3.PRINCIPIO DE LA INTERCONEXIÓN LATENTE. Cuando una decisión arbitral beneficia al Madrid siempre habrá existido alguna razón para que tal beneficio busque realmente un perjuicio. Ej. En San Mamés no se pitó penalti para que así el Madrid no perdiera de más de un gol y Pellegrini, cuestionado entrenador por entonces, pudiera seguir en el cargo y así el Barça sacara algún beneficio.

4.PRINCIPIO DE LA PAJA EN EL OJO. El Villarato no es una doctrina de llorones, el "Joséplazato" sí. Ej. Ver la extensa revisión histórica de los medios madridistas.

5.PRINCIPIO DE MUTIS POR EL FORO. Silenciarás todos aquellos hechos que puedan provocar alguna duda de la verosimilitud del Villarato. Ej. Penalti a Etoo el día de la mano de Messi y mano de Van Nistelrooy que suponía la quinta tarjeta amarilla del ciclo y posteriores dos goles en la Romareda.

6. PRINCIPIO DE SANTA TERESA DE CALCUTA O LA MARTIRIZACIÓN.Comprenderás cualquier arbitraje malo que favorezca al Madrid y te pondrás en el pellejo del árbitro en cuestión lamentándote por su incierto futuro en el mundo del arbitraje. Ej. Martirizaciones de Pérez Burrull y la expulsión de Juanfran y de Tristante Oliva y su Ushiro Nage.

7.PRINCIPIO DE ACCIÓN REACCIÓN. Considerarás como decisiva para el resultado final del partido cualquier jugada en la que el árbitro beneficie al Barça. Ej. Si al Barça no le sancionan con penalti una acción que realmente debía de haberse sancionado, el resultado, independientemente del minuto y otras consideraciones del partido, habría sido 1-0 en contra del Barça, aunque luego el Barça gane 7-0. Otra variante es que el Barça anote algún gol de forma irregular, en ese caso el resultado final, de no haberse concedido el gol, hubiera sido de 0-0.

8. PRINCIPIO DE LA VALORACIÓN DEL CONJUNTO. Valorarás cada jugada que beneficie al Madrid dentro de un contexto lógico siempre que la victoria sea blanca. Ej. Si el Madrid gana 4-1 y jugando muy bien pero al rival le han anulado un gol en el primer minuto la victoria habría sido blanca. Se puede recurrrir, si se quiere, a las más básicas matemáticas y hacer la fácil cuenta de 1 gol contra el Madrid más el anulado igual a 2, con lo que el resultado final sería de 4-2.


9. PRINCIPIO MATEMÁTICO DEL 1 VALE MÁS QUE 41.El voto del Barça en la Federación vale más que el de todo el resto de clubs juntos. Ej. Ver últimas elecciones a la presidencia de la Federación


10.PRINCIPIO DEL EFECTO MARIPOSA. Siempre existe el Villarato en cualquier forma posible y todo tiene alguna conexión con el Barça. Ej.Si Henry anota un gol con la mano en un partido de selecciones ha sido el Villarato el que ha mediado para favorecer al Barça. 

Sencillament esplèndid.

La campanya del Villarato. 2a part

La guerra sembla que ja s'ha desencadenat. Des de Madrid sembla que el Barça semre guanya els partits fent trampa per què l'afavoreixen els àrbitres, i tots els seus partits són mirats amb lupa. Totes les jugades són analitzades amb meticulositat i des d'un punt de vista clarament intencionat i tendenciós. La premsa de Madrid i de Barcelona han entrat en una guerra total, molts titulars dels diaris esportius ho demostren "El termino Villarato ya desquicia al mundo culé" i molts d'altres.

 Alfredo Relaño que té "l'honor" d'haver-se inventat, curiosament ja fa anys, el terme Villarato. 

La campanya del Villarato

A Madrid des de fa temps que han iniciat una campanya de pressió contra els triomfs del Barça, una campanya per intentar desestabilitzar en un principi i que s'està intentant crear ara un corrent d'opinió generalitzada en tot el món futbolístic no culer, i que fins i tot de tan repetir-ho pot arribar a confondre també entre els culers. Tot és qüestió d'anar bombardejant diàriament a la gent.

 

Les últimes setmanes aquesta campanya s'ha augmentat i s'ha tornat més crua i punyent, encara que molt poc imaginativa i molt repetitiva en els seus fonaments. Cada vegada se'n van inventant de nous sota la mateixa excusa d'ajudes arbitrals al Barça, mare meva el que s'ha de sentir venint de qui ve, i amb l'argument de que el joc del Barça no és tan bó com diu la gent.

Els últims dies les tertúlies radiofòniques o televisives (amb el TDT molt de moda últimament) que venen d'emissores de Madrid, amb programes estrella com Punto Pelota del canal Intereconomia, canal conegut no precisament per la seva simpatia per tot el que fa olor a català. Les coses que s'arriben a dir en aquestes tertúlies són al·lucinants, surrealistes i no s'expliquen d'una altra manera sinó que darrera crec hi ha uns interessos empresarials i econòmics que forcen a crear aquests "bulos" o corrents d'opinió per mantenir la seva quota d'interés del seu públic potencial, o sigui en una gran majoria aficionats al Real Madrid. Crec que el que interessa és potenciar, com ja va fer Franco, a un equip campió que engresqui a la majoria d'espanyols i que representi uns valors als quals el poder central hi vingui d'acord. I quan parlo de poder central no vull dir del govern espanyol, en això sí ha canviat respecte el franquisme, sinó al poder central econòmic i dels mitjans de comunicació. Tot el que vinguí de fora de Madrid representa la competència, la pèrdua de clients, la pèrdua d'audiència, d'ingressos econòmics, etc.. en definitiva el que fan és menysvalorar, menysprear, ridiculitzar, dir falsos testimonis, etc. I quan malgrat tot això segueixen sense arribar al seu objectiu es quan arriben a la paranoia, que és el que comença a passar ara, i aquí us posaré uns quants exemples: Alfredo Relaño del diari AS en dos articles dels darrers dies, un el dia 10 de gener amb el nom "El General Invierno se afilia con el Villarato" i l'altre avui 13 de gener que es diu "Ante la posibilidad de que el Barça pierda" , i per últim el més increible de tots, un de Quique Peinado del diari Marca parlant del sorteig de la Copa de bàsquet de la ACB, que casualment la seva seu està a Barcelona cosa que fa que continuament  la critiquin, en un article de 11 de gener titulat "El (vergonzoso)sorteo de Copa y la mujer del César".

Deixeu viure a la gent en pau i disfrutar de l'esport.