Temporada nova, intencions de canvi, però ja ho veurem

La temporada oficial 2013-14 ja ha començat, i semblava que les coses canviarien. La pretemporada ha estat molt distreta, el principals equips com el Barça i el R.Madrid han tingut un estiu, com sempre, mogut, ple de notícies i rumors. No sé si es degut a la idiosincràcia de cada equip o a les circumstàncies, però ningú diria que el que va guanyar títols va ser el Barça i el que va fracassar (segons paraules de Mourinho) va ser el R.Madrid.

El R.Madrid va fitxar Carlo Ancelotti com a nou entrenador, i sembla que volen canviar el caire i el clima de l'equip, fer-ho tot més tranquil. A més han fet sobretot fitxatges "españoles", Isco, Illarramendi i Carvajal, i estan preparant la bomba de la temporada,  Gareth Bale, no només perquè és un excel·lent jugador, sinó per el que suposadament pagaran pel jugador, es parla al voltant de 100 milions d'euros, una burrada.

A més els resultats dels partits amistosos han estat força bons, i tret d'Illarramendi lesionat el resultat dels nous fitxatges ha estat bo.

 En canvi el Barça, tret del fitxatge de Neymar, la pretemporada ha estat molt convulsa i de resultats irregulars.

El primer gran contratemps, i el principal, va ser la malaltia que va causar la baixa del primer entrenador Tito Vilanova, després el frustat fitxatge d'un central de garanties per l'equip, i els resultats esportius i la gira no ha estat satisfactòria.

Però una cosa és la pretemporada i l'altra són els partits oficials, i pel que s'ha vist en el poc que portem és que tant Barça com R.Madrid els hi falta molta preparació i segueixen amb els mateixos defectes que la passada temporada.

Tornem a començar

La temporada 2012-2013 està a punt de començar. Encara resonen els càntics del fanàtics de la "roja" quan ja estem el dia abans de que comencin la pretemporada el Barça i el R.Madrid.

No sé com serà aquesta temporada, hi ha gent que diu que el fet de que ja no hi sigui Guardiola li treu "morbo", però crec que quan comenci a rodar la pilota tothom tornarà a enganxar-se, i encara que se'n seguirà parlant poc o molt d'ell, si el Barça va bé segurament que serà poc.
Mala senyal si se'n parla massa, sobretot des de Barcelona, si és des de Madrid podria ser bona senyal.

El Atleti

De les 10 ultimes visites del R.Madrid en lliga al Vicente Calderon, el balanç és el següent: 9 victòries del R.Madrid i un empat.

Bagatge decepcionant per un equip que té justament com a màxim rival el R.Madrid.

L'Atletico de Madrid té el quart pressupost de la lliga BBVA, només superat pels dos clubs grans i el Malaga, que aquest any gràcies als diners del seu propietari àrab ha augmentat espectacularment. O sigui, un club que tradicionalment és el tercer de l'estat, també en quant a seguidors. Una afició molt fidel i diuen una de les millors d'España.

L'Atleti conegut també popularment com els "colchoneros" però també com "el pupas". 

Com és que any rere any l'Atleti de Madrid perd davant el seu gran rival?

No hi ha partit que els seguidors "matalassers" tinguin tantes ganes de guanyar, però aquestes ganes s'han convertit en una obsessió i això fa que els jugadors juguin massa pressionats i a l'hora angoixats.
Tots els partits tenen una història semblant, sobretot al Vicente Calderon. L'Atleti comença amb moltes ganes, pressionant i molt animat pel públic, poques ocasions però molt voluntariós, i en canvi el R.Madrid jugant força tranquil, molt més que en la majoria de camps, i amb rivals molt més dèbils, suposo per la confiança i no sentir-se pressionat, pot jugar còmode perquè el que la té és el seu rival, i llavors encara és més perillós.

I llavors a la primera de canvi, quasi sempre en la seva primera oportunitat passa el de sempre, marca el R.Madrid.

I de l'eufòria es passa en pocs moments a la depressió. Aleshores el partit es converteix en un plaer pels jugadors del R.Madrid. La decepció es fa cada vegada més gran a mesura que passen els minuts i ni tan sols l'orgull surt en cap moment, tornen de cop els mals sons d'altres anys, i la incapacitat es fa palesa en tots moments. I el final no pot ser més trist. Com sempre.

El video i el reglament de futbol

Aquesta setmana en el partit València -R.Madrid, una jugada a l'últim mínut del partit ha obert la polèmica.

El R.Madrid guanyava 2 a 3, i un corner a l'últim suspir del partit contra l'area del Madrid va ser rematar al pal per Aduritz i el rebuig el va tornar a rematar el València i Higuain que era al terra va rebutjar la pilot d'una manera dubtosa, els jugadors del València van reclamar ostensiblement, però l'àrbitre va xiular el final del partit i no va fer cas de res.

Sempre que arriben aquestes polèmiques, i més quan hi ha per entremig el Barça o el R.Madrid, la cosa es fa molt gran i se'n parla forces dies. I segons els interessos serà si o no.
Però també és el moment que molts aprofiten per demanar millores en el reglament, sobretot des del punt de vista tecnològic, o sigui, per aprofitar les noves tecnologies per poder evitar les discusions, i les confusions que pugin donar peu la interpretació del joc, sobretot per facilitar la tasca de l'arbitre, que sempre és la més desagraïda.
El problema està que ni amb això n'hi ha prou. Les imatges i les pasions moltes vegades no ens aclareixen res. Llavors em pregunto, de què serviria tanta tecnologia si no resoldria la polèmica.

Veient aquesta seqüència de fotografies ens continuem quedant igual.

Algú, amb sinceritat, pot afirmar amb rotunditat que és o no és penalti?

Seria algú capaç de defensar-ho davant d'un tribunal, atenent-se a les conseqüencies en cas de no sortir guanyador?

Jornada 10 del Campionat de Lliga de 1a Divisio

Una frase que pot resumir aquesta jornada de lliga podria ser, "què desgraciats són aquests de l'Atletico de Madrid!!".

Potser és una mica exagerat, i fins i tot no merescut, però és que sempre els hi passa el mateix. Cada vegada que juguen contra el R.Madrid acaben perdent.

Estic segur que és l'equip de la lliga que té més ganes de guanyar aquest partit, però segurament la pressió a que es veuen sotmesos els jugadors fa que el partit sigui un dels mes fàcils de la temporada pel R.Madrid. Els jugadors, el públic, la directiva, tothom té tantes ganes de guanyar aquest partit, i dóna igual que el R.Madrid estigui bé o no abans de jugar,  fa que al principi els jugadors surtin garratibats i els contraris només tinguin que aprofitar-se de les errades d'aquests. Ja són masses anys sense poder guanyar al màxim rival de la ciutat, 10 anys són molts anys i això crea pressió afegida.

En aquest partit, l'Atletico va llençar la primera mitja hora de partit, i el R.Madrid que va començar fent un joc intel·ligent només li va caldre aprofitar-se de les errades atlètiques. Ara bé, i això també ho té aquest club, quan el partit semblava sentenciat, l'expulsió de Sergio Ramos i un gol de Forlan, van fer despertar l'equip i adonar-se que podien fer alguna cosa. El partit es va tornar boig, aquí és on es sent còmode l'Atletico de Madrid, recordem la temporada passada contra el Barça al Calderon, i va arribar el segon del Kun, llavors corremi tots, però ja va ser massa tard malgrat una darrera oportunitat també del Kun que va aturar San Casillas com ja diuen per Madrid.

El Pupas sempre serà el Pupas.